Sóc una megalomana frustrada??
o simplement es que potser sóc l'autista simpàtica que sempre dic ser...

ophiucus i altres maneres de passar l'estona

Darrerament hi ha un fenòmen que ha tingut força ressó en l'àmbit d'internet.
Em va cridar l'atenció per unes mencions que vaig veure al facebook i em vaig interessar pel tema, que al cap i a la fi, pertany a la cosmografia.
Parlo de l'afegir un nou signe al zodiac: l'Ofiuc (Ophiucus).
El cas és que em va suscitar algunes preguntes i he anat recopilant informació per tal de respondre-me-les. En alguns casos són informacions poc contrastades (=els he deduit jo i les he donat per vàlides), però bé...

En fin,
El primer que vaig sentir va ser que s'afegia un nou signe del zodiac. Així per patilla, de sobte, sense avisar (cosa que segons certes fonts ha ocasionat malestar en el món dels tatuatges).
La justificació era que l'eix de la terra s'ha mogut des que els babilonis es van inventar l'horòscop i ara calia afegir-l'hi.
A més... amb l'aparició d'aquest nou signe no només es veurien afectats els signes del “costat” (escorpí i sagitàri) sinó que suposaria una nova reorganització de tots els altres, fent que n'hi haguessin uns amb molts dies i d'altres amb molt pocs.



Això em creà la primera pregunta...
1.Els signes són la constel·lació que hi ha oposada a l'altra banda del sol. Si se n'hi afegeix una al mes de novembre, perquè també es desplacen els signes de per exemple el mes de febrer?


Doncs bé, resulta que l'estructura zodiacal com la coneixiem va ser un invent dels Babilonis en que es dividia el cel en 12 parts amb un símbol cadascun. De manera que no servia només per predir el futur sinó que a més era una divisió matemàtica útil per coses com ara mesurar el pas del temps. De manera que el fet que hi haguessin 12 símbols en lloc de 13 pot respondre a una finalitat pràctica.
Hi ha una altra hipòtesis: podria ser que quan els babilonis van calcular-ho, Ophiucus quedés fora simplement per estar situat “més amunt”.

Ara, des del punt de vista astronòmic, hi ha 13 símbols. Aquest punt de vista considera totes les costel·lacions que passin per l'eclíptica.
L'eclíptica és el número de graus de latitud pels quals el sol arriba a incidir-hi de manera zenital. (entre uns 23º i uns -23º aproximadament). Això és degut a que l'eix de la terra és inclinat.

Pel que fa al desfase entre els babilonis i els astrònoms pot ser degut que el l'època dels primers, es complís els dies que es coneixen en els horòscops populars, però degut a un moviment de l'eix terrestre, canvis en el moviment de prescessió (cosa que passa relativament sovint; per exemple durant l'últim terratrèmol de Xile es podria haver desplaçat 8 cm) hagués variat tot. De manera que l'eclíptica seria una altra, podria haver inclós Ophiucus i reestructurat el “calendari”.

Després se'm plantejà una altra pregunta.
Suposant que tota la història dels horòscops i les prediccions del futur sigui certa (que és moooolt suposar), té la mateixa repercussió a tot el món?

El zodiac, segueix l'eclíptica. És a dir, el signe estarà aliniat amb el sol cada dia/moment en un punt diferent de la terra. De manera que si els dibuixessim en un pla, descriurien el camí del sol per sobre la terra.
De la mateixa manera que el sol no incideix de la mateixa manera a tota la terra degut a les estacions, el símbol tampoc “incideix” de la mateixa manera.
Per exemple un nen que neixi a terra de foc en el domini de cranc (quan el sol i la constel·lació estan incidint de manera zenital en el tròpic de càncer, serà tan cranc com un nen que neixi al Sahara, malgrat que la “influència” del signe, és més gran al Sahara que a terra de foc.

De manera que... abans no creia en els horòscops, ara, a més... no entenc a quina lògica responen.

avui

torno a sentir-me creativa
sento que transpuo idees i ganes de fer coses.
sento la imperiosa necessitat d'apassionar-me en algun projecte, treballar-hi.
Embarcar-me en alguna nova aventura...


...passa que no sé exactament el què.


Tot i que no em preocupa; és lo habitual. Fins i tot estic tranquil·la...
creia que no em tornaria a sentir així mai més. Creia que no tornaria a somniar

la pedra

Ensopeguem moltes vegades amb la mateixa pedra. Hi ha qui diu que això només ho fan els humans. (és, doncs, això el que ens fa humans?).
No obstant això l'estupidesa de l'espècia trascendeix aquest fet. Si més no la meva particular.
I és que tot i tenir molt present on és la pedra, i posar-hi molts esforços i atencions per no entrebancar-m'hi... m'hi he acabat estampant igualment.

Ara ve on tinc el dilema.
Cal realment mirar d'esquivar la pedra?
Hem de viure amb el cap cot mirant sempre a terra? cal que quan caiem hi parem més atenció encara?
O potser ens cal mirar amunt i no temer les pedres ni el fet de fer-nos-hi mal?

No és agradable fer-se mal, fa por. Vivim esclavitzats per les pors.
què és pitjor, viure amb por o el dolor que provoca la cosa temuda?

escriure al blog(c)

La raó d'aquest blog(c) havia esdevingut simple. Dipositar aquí les meves neures i així no atabalar ningú amb les meves històries.
Passa que, esclar, això normalment passa en estats d'eufòria i depressió moderats (en els apogeus em passa que no sé escriure).
Quan el sentiment es modera i començo a païr-lo, tinc la necessitat de racionalitzar-lo. potser explicant-ho a algú acabaria abans... potser. Però quan explico les coses tinc la sensació que alló que he dit no es correspón amb el que sento i potser l'altra persona no m'ha entès i tot ha estat en va. Li he fet perdre el temps.
En canvi aquí, no faig perdre el temps a ningú que no hi estigui disposat. Probablement tampoc no s'entengui el que sento. Però m'és igual perquè no veig la reacció de l'altre; no sé què pensa.
Suposo que és per això que sempre m'ha incomodat tant que es mencioni aquest espai; perquè tinc la sensació que puc haver explicat coses, i que potser no s'han entès.

.

m'he adonat que ja sóc gran i que no estic fent res amb la meva vida.

objectiu

Una pregunta em ronda el cap.

Què cony vull fer-ne de la meva vida?

És realment el que més em preocupa en aquest moment.