Últimament he pensat una mica. Tampoc gaire, res per espantar-se...
Ja he dit alguna vegada, que per mi l'any comença al setembre... Doncs suposo que he fet balanç d'aquest any.
L'Angel ha vist que he canviat la manera de viure. La veritat és que he afrontat moltes de les pors que tenia. Hi ha coses que segueixen espantant-me. D'altres les he descobert noves.
Crec que ha estat important conèixer tota la gent que he conegut aquest any a més d'expressar-me tot lo que he expressat.
He estat capaç de verbalitzar els traumes que tenia (i que de fet encara tinc, però que al capdavall m'han fet ser el que sóc).
He descobert que sí, que sóc diferent i que hi ha gent que em pot considerar rara... però per mi, parlant de persones (i altres coses) la paraula normal i estrany han perdut el significat.
Crec que en el fons he acceptat el que sóc i tinc una mica més clar el que vull arribar a ser. (no ens passessim... tampoc tant...) Sigui com sigui això m'ha tornat una persona molt més equilibrada del que era.
En general es pot dir que tinc les coses una mica més clares del que les tenia i sabeu què... m'agrada. I puc afegir que sóc feliç.
M'agrada viure perquè ara sé que sóc capaç d'afrontar situacions difícils, m'agrada perquè no em fa por no saber adaptar-me, perquè sé que sí que podré. I si no és així, sabré gestionar-me per ser el mínim d'infeliç possible, o el que és més important: n'aprendré.
Havia dit algun cop que era feliç. Era una felicitat eufòrica. Ara no. És simplement satisfacció. Puc dir que estic orgullosa d'haver viscut aquest any i de la manera com l'he viscut.
És cert que he canviat, com diu l'Angel... Però espero haver mantingut alguna cosa. I és que per mi ha estat, és i serà molt important la coherència amb mi mateixa. (cosa que era important i mantinc)
Coses a treballar:
No puc sofrir que em diguin coses bones (descobrir la naturalesa del problema i pal·liar-ne els efectes)
Trobar una feina sèria
i ara no se m'acut res més... (això no vol dir que no hi sigui)
Resum: m'accepto i em valoro mínimament. (potser és que em sento valorada i prou... de moment em serveix).
Estic en paus amb mi mateixa. No crec que duri sempre. Però no cal pensar en el final...
D'altra banda tinc molta por. No estic acostumada a tenir aquest concepte de mi... és com si una part de mi se sentís culpable de d'acceptar-me perquè potser m'acceptaré massa i em tornaré creguda... ((cosa que seria una traïció a mi mateixa))
El temps dirà...
