fragilitat

La meva estabilitat emocional és molt fràgil. Això és un fet constatat. Cal dir que no ho és tan com a l'abril del 2008, quan vaig omplir el dipòsit de neures precisament d'això, de neures, pel fet que el meu món era un caos molt gros.

No obstant tot això l'estabilitat de la meva vida no és pas més assegurada.
L'altre dia llegia un post d'en Berto Romero (poseu-lo al google, em fa mandra enllaçar), on explicava la importància de la rutina malgrat tenir aquesta connotació negativa. És cert. Tenir uns hàbits constants és important per sentir-nos segurs. Però hi ha coses de la vida, que no són hàbits.
Són estats o fets intrinsecs que ens venen donats. Si aquests canviessin, probablement ens veuriem forçats a canviar la resta d'hàbits. El cas és que els tenim tan per segurs que no ens adonem de lo importants que són. I de que si els perdessim, la nostra vida canviaria radicalment, canviaria la nostra percepció del món i per tan... Deixariem de ser la persona que som.
En el fons, normalment n'anomenem circumstància.