Preguntes d'un treballador que llegeix.

Qui va construir Tebes, la ciutat de set portes?
Als llibres hi ha noms de reis.
Van arrossegar els reis els blocs de pedra?
I Babilònia, tantes vegades destruïda...
Qui la va reconstruir tantes vegades? En quines cases
de la daurada Lima vivien els constructors?
On anaven el vespre, allí on quedava llesta la muralla xinesa,
els paletes? La gran Roma
és plena d'arcs de triomf. Qui els va alçar? Sobre qui
van triomfar els Cèsars? Tenia la tan cantada Bizanci
només palaus per als qui l'habitaven? Fins i tot a la lle-
gendària Atlàntida,
la nit en què el mar la va engolir, aquells que s'ofegaven
cridaven els seus esclaus.

El jove Alexandre va conquerir l'Índia.
Ell tot sol?
Cèsar va colpir els gals.
No tenia almenys un cuiner al costat seu?
Felip d'Espanya va plorar quan es va perdre
la seva flota. No va plorar ningú més?
Frederic II va vèncer la Guerra dels Set Anys.
Qui més la va vèncer?

Cada pàgina, una victòria.
Qui en va coure el festí?
Cada deu anys, un gran home.
Qui va pagar les despeses?

Tantes històries.
Tantes preguntes.

Autor: Bertolt Brecht

Ahir vaig trobar aquest poema. I crec que il·lustra molt bé un sentiment, una percepció que vaig tenir, també ahir (però abans de trobar el poema).
La Iaia Mercè va venir a veure'm. Portava un àlbum de fotos de família, perquè la seva consogre li havia demanat fotos de la meva besàvia, la Iaia Carme.
Tot mirant l'àlbum vam trobar una foto de la Pilar. Era una senyora de San Sebastian. No sabia res més d'ella. Vaig tenir curiositat i vaig preguntar. La Iaia va explicar que durant la Guerra Civil, quan casa seva va caure davant les tropes franquistes, es va exiliar aquí i la meva besàvia la va contractar de senyora de fer feines.

Sempre havia vist la Guerra Civil com un conte, o una història qualsevol. Era un tema que tothom coneixia, se'n feien películes, se n'escrivien llibres i després al cole els havies de llegir i fer un treball. Just igual que amb el Hobbit, o Viatge al centre de la terra.

Ahir vaig ser conscient per primera vegada, que és la història de la meva família; la meva història.

Això és un tòpic. Juntament amb el que les cicatrius que va deixar la guerra i el que va venir després no s'han curat ni molt menys. Però una cosa és que t'ho diguin i l'altre és trobar el vincle amb la teva història. Aquest, però, no te l'expliquen als llibres... Els llibres només parlen de les coses grosses. Dels resultats del dia a dia dels milions de persones que viuen, riuen, ploren, salten, senten...
I un dia, el que avui vivim serà història. Però probablemen als llibres (o el que els substitueixi) seguiran pecant de generalistes i de donar quatre noms... i oblidar les masses.

Actualització 21.3.2010:
Nous descobriments: la família de la meva altra iaia va acollir nenes refugiades (de les terres de l'Ebre).
A més de colònies a Miravet vaig sentir explicacions en primera persona de la batalla de l'Ebre.
Flipo.