...mar...

2011-09-08T16:39:00.003-06:00

Sóc una megalomana frustrada??
o simplement es que potser sóc l'autista simpàtica que sempre dic ser...

ophiucus i altres maneres de passar l'estona

2011-01-23T11:32:00.002-07:00

Darrerament hi ha un fenòmen que ha tingut força ressó en l'àmbit d'internet.
Em va cridar l'atenció per unes mencions que vaig veure al facebook i em vaig interessar pel tema, que al cap i a la fi, pertany a la cosmografia.
Parlo de l'afegir un nou signe al zodiac: l'Ofiuc (Ophiucus).
El cas és que em va suscitar algunes preguntes i he anat recopilant informació per tal de respondre-me-les. En alguns casos són informacions poc contrastades (=els he deduit jo i les he donat per vàlides), però bé...

En fin,
El primer que vaig sentir va ser que s'afegia un nou signe del zodiac. Així per patilla, de sobte, sense avisar (cosa que segons certes fonts ha ocasionat malestar en el món dels tatuatges).
La justificació era que l'eix de la terra s'ha mogut des que els babilonis es van inventar l'horòscop i ara calia afegir-l'hi.
A més... amb l'aparició d'aquest nou signe no només es veurien afectats els signes del “costat” (escorpí i sagitàri) sinó que suposaria una nova reorganització de tots els altres, fent que n'hi haguessin uns amb molts dies i d'altres amb molt pocs.

Això em creà la primera pregunta...
1.Els signes són la constel·lació que hi ha oposada a l'altra banda del sol. Si se n'hi afegeix una al mes de novembre, perquè també es desplacen els signes de per exemple el mes de febrer?

Doncs bé, resulta que l'estructura zodiacal com la coneixiem va ser un invent dels Babilonis en que es dividia el cel en 12 parts amb un símbol cadascun. De manera que no servia només per predir el futur sinó que a més era una divisió matemàtica útil per coses com ara mesurar el pas del temps. De manera que el fet que hi haguessin 12 símbols en lloc de 13 pot respondre a una finalitat pràctica.
Hi ha una altra hipòtesis: podria ser que quan els babilonis van calcular-ho, Ophiucus quedés fora simplement per estar situat “més amunt”.

Ara, des del punt de vista astronòmic, hi ha 13 símbols. Aquest punt de vista considera totes les costel·lacions que passin per l'eclíptica.
L'eclíptica és el número de graus de latitud pels quals el sol arriba a incidir-hi de manera zenital. (entre uns 23º i uns -23º aproximadament). Això és degut a que l'eix de la terra és inclinat.

Pel que fa al desfase entre els babilonis i els astrònoms pot ser degut que el l'època dels primers, es complís els dies que es coneixen en els horòscops populars, però degut a un moviment de l'eix terrestre, canvis en el moviment de prescessió (cosa que passa relativament sovint; per exemple durant l'últim terratrèmol de Xile es podria haver desplaçat 8 cm) hagués variat tot. De manera que l'eclíptica seria una altra, podria haver inclós Ophiucus i reestructurat el “calendari”.

Després se'm plantejà una altra pregunta.
Suposant que tota la història dels horòscops i les prediccions del futur sigui certa (que és moooolt suposar), té la mateixa repercussió a tot el món?

El zodiac, segueix l'eclíptica. És a dir, el signe estarà aliniat amb el sol cada dia/moment en un punt diferent de la terra. De manera que si els dibuixessim en un pla, descriurien el camí del sol per sobre la terra.
De la mateixa manera que el sol no incideix de la mateixa manera a tota la terra degut a les estacions, el símbol tampoc “incideix” de la mateixa manera.
Per exemple un nen que neixi a terra de foc en el domini de cranc (quan el sol i la constel·lació estan incidint de manera zenital en el tròpic de càncer, serà tan cranc com un nen que neixi al Sahara, malgrat que la “influència” del signe, és més gran al Sahara que a terra de foc.

De manera que... abans no creia en els horòscops, ara, a més... no entenc a quina lògica responen.

avui

2010-12-25T16:00:00.004-07:00

torno a sentir-me creativa
sento que transpuo idees i ganes de fer coses.
sento la imperiosa necessitat d'apassionar-me en algun projecte, treballar-hi.
Embarcar-me en alguna nova aventura...

...passa que no sé exactament el què.

Tot i que no em preocupa; és lo habitual. Fins i tot estic tranquil·la...
creia que no em tornaria a sentir així mai més. Creia que no tornaria a somniar

la pedra

2010-08-29T14:59:00.002-06:00

Ensopeguem moltes vegades amb la mateixa pedra. Hi ha qui diu que això només ho fan els humans. (és, doncs, això el que ens fa humans?).
No obstant això l'estupidesa de l'espècia trascendeix aquest fet. Si més no la meva particular.
I és que tot i tenir molt present on és la pedra, i posar-hi molts esforços i atencions per no entrebancar-m'hi... m'hi he acabat estampant igualment.

Ara ve on tinc el dilema.
Cal realment mirar d'esquivar la pedra?
Hem de viure amb el cap cot mirant sempre a terra? cal que quan caiem hi parem més atenció encara?
O potser ens cal mirar amunt i no temer les pedres ni el fet de fer-nos-hi mal?

No és agradable fer-se mal, fa por. Vivim esclavitzats per les pors.
què és pitjor, viure amb por o el dolor que provoca la cosa temuda?

escriure al blog(c)

2010-08-22T16:37:00.001-06:00

La raó d'aquest blog(c) havia esdevingut simple. Dipositar aquí les meves neures i així no atabalar ningú amb les meves històries.
Passa que, esclar, això normalment passa en estats d'eufòria i depressió moderats (en els apogeus em passa que no sé escriure).
Quan el sentiment es modera i començo a païr-lo, tinc la necessitat de racionalitzar-lo. potser explicant-ho a algú acabaria abans... potser. Però quan explico les coses tinc la sensació que alló que he dit no es correspón amb el que sento i potser l'altra persona no m'ha entès i tot ha estat en va. Li he fet perdre el temps.
En canvi aquí, no faig perdre el temps a ningú que no hi estigui disposat. Probablement tampoc no s'entengui el que sento. Però m'és igual perquè no veig la reacció de l'altre; no sé què pensa.
Suposo que és per això que sempre m'ha incomodat tant que es mencioni aquest espai; perquè tinc la sensació que puc haver explicat coses, i que potser no s'han entès.

.

2010-06-21T14:37:00.001-06:00

m'he adonat que ja sóc gran i que no estic fent res amb la meva vida.

objectiu

2010-06-15T08:21:00.001-06:00

Una pregunta em ronda el cap.

Què cony vull fer-ne de la meva vida?

És realment el que més em preocupa en aquest moment.

pedres al teulat

2010-04-03T16:29:00.005-06:00

– post terapèutic –

Últimament tinc el vici de tirar-me pedres al teulat. Bé de fet el tinc des de fa temps, però com que som vacances és més depriment i tinc l'ocasió de posar-lo en pràctica més sovint.

Tinc una teoria.
Partirem de dos suposits:
1- Una vida fastigosament fàcil
2- Una autoestima de merda (amb tot el respecte que es mereixen les merdes)

El primer és irrefutable. No em falta massa res. És cert que si tingués feina i per tan diners, faria moltes coses. Però el cas és que, en principi, tinc la supervivència força garantida.

El segon suposit és més difícil d'analitzar. No en sé les causes. La principal conseqüència és la conducta autodestructiva (que alhora n'és causa...). En resum, les pedres, el teulat...

Ara no sé exactament com lligar-ho, però crec que la causa de la meva autodestructivitat és la vida fàcil. Introdueixo un nou concepte: Dificultat. (nou, perquè no havia sortit al post, de fet al blog ja és un clàssic)

Una dificultat vindria a ser algo que no sabem com resoldre (com vaig apuntar aproximadament l'altre dia), no tenim les eines o els coneixements. En el moment que sabem com resoldre la qüestió la dificultat desapareix. Per sempre. Perquè hem après el mètode i a base de pràctica, normalment acaba semblant fàcil.

És a dir: la dificultat ens ha fet créixer.
Ergo, què passa quan no tenim dificultats?
No creixem.
I encara diré més: ens destruÏm.

Quan no hi ha el perill que una dificultat ens destrueixi... La creem. (aquí em sembla un moment adeqüat per deixar estar aquesta 1a persona del plural i tornar a la del singular). La creo. Em poso pals a les rodes, pedres al teulat, lo que sigui. La dificultat que sigui per tal de no deixar de créixer. però sovint s'aconsegueix l'efecte contrari.

Per acabar una metàfora geogràfica que il·lustri una mica l'asunto
persona: delta
Dificultat: sediments.
Quan una persona té dificultats creix. = quan un delta té sediments creix. Sino en té, retrocedeix; es destrueix.

(és un post molt adeqüat per posar-hi el teulat davant del meu quarto, amb pedres, però ja em sembla tòpic. L'Angel a Girona, mola més)

Reflexió: Blogger està pensat perquè facis el post i després posis el títol. Per això si apretes el return et publica el post. Ho faig al revés. (per això a vegades té tan poca relació). si ho fes al revés, escriuria millor?

xoc cultural

2010-04-03T08:31:00.002-06:00

Ahir vaig anar a la processó. Vaig tenir un xoc cultural. Sí, jo, que visc a Salt i no m'extranyo quan veig gent vestida més raru que per carnaval. Em vaig sentir com si estés davant d'un ritual dels indis de l'amazones; no entenia què feia aquella gent ni què volien representar.

Resulta que tot i haver anat a un cole religiós i totes aquestes coses, no m'han explicat mai el funcionament, ni sentit d'una processó. Crec que se suposa que és obvi. No ho és.

La simbologia és molt poc clara. Perquè hi ha tot de gent amb la cara tapada i cucurutxos al cap desfilant? i perquè n'hi ha de diferents colors? Perquè es treuen totes aquelles escultures? Quina finalitat té? Què preten simbolitzar/representar?

Aposto que més de la meitat de la gent que hi havia allà no té ni idea de les respostes a aquestes preguntes.

També vaig adonar-me que en la cultura d'aquest país hi ha tradició de fer desfilades i cercaviles (assimilable a correfocs)... Ho trobo tremendament estrany.

fragilitat

2010-03-21T09:53:00.002-06:00

La meva estabilitat emocional és molt fràgil. Això és un fet constatat. Cal dir que no ho és tan com a l'abril del 2008, quan vaig omplir el dipòsit de neures precisament d'això, de neures, pel fet que el meu món era un caos molt gros.

No obstant tot això l'estabilitat de la meva vida no és pas més assegurada.
L'altre dia llegia un post d'en Berto Romero (poseu-lo al google, em fa mandra enllaçar), on explicava la importància de la rutina malgrat tenir aquesta connotació negativa. És cert. Tenir uns hàbits constants és important per sentir-nos segurs. Però hi ha coses de la vida, que no són hàbits.
Són estats o fets intrinsecs que ens venen donats. Si aquests canviessin, probablement ens veuriem forçats a canviar la resta d'hàbits. El cas és que els tenim tan per segurs que no ens adonem de lo importants que són. I de que si els perdessim, la nostra vida canviaria radicalment, canviaria la nostra percepció del món i per tan... Deixariem de ser la persona que som.
En el fons, normalment n'anomenem circumstància.

difícil

2010-03-19T16:25:00.005-06:00

Una cosa difícil és la que no saps (o no tens l'habilitat) de solucionar, enfrontar-t'hi o realitzar.

Només és fàcil allò que entenem molt bé i tenim molt clar el metode per resoldre.
Això són ovbietats. Molt grans i evidents. Però no ho havia mirat mai així i ara em sembla tot molt més fàcil.

(foto del pas de Barrufemes des del castell de Miravet. No sé perquè em va impressionar molt. No té res a veure amb el post)

Coïmbra

2010-03-11T15:09:00.003-07:00

Coïmbra, doncs. Buscava un lloc on no hi fes massa fred i la dieta hi fos "mediterrània". De les opcions que tenia hi havia Portugal o Itàlia. Portugal, que era per 9 mesos. Ja que marxo, ho faig bé. Aprenc a emancipar-me i a sobre portuguès.
Des que vaig saber de l'existència dels Erasmus que vaig voler anar-hi. De fet era el meu objectiu a la uni. L'any que ve, doncs.

Neu?

2010-03-09T14:43:00.003-07:00

M'agradaria estar acostumada a la neu. A anar a llençar escombraries i poder caminar per aquell llepissot sense que em sembli estrany. Ja no parlo de que no es col·lapsi tot (és un altre assumpte...)

Temps enrere no sabia com s'ho feia la gent dels països humits (europeus) per aguantar la pluja cada dia. Aquest any m'he acostumat a la pluja.
Amb la neu també podria.

2010-03-06T10:20:00.004-07:00

Preguntes d'un treballador que llegeix.

Qui va construir Tebes, la ciutat de set portes?
Als llibres hi ha noms de reis.
Van arrossegar els reis els blocs de pedra?
I Babilònia, tantes vegades destruïda...
Qui la va reconstruir tantes vegades? En quines cases
de la daurada Lima vivien els constructors?
On anaven el vespre, allí on quedava llesta la muralla xinesa,
els paletes? La gran Roma
és plena d'arcs de triomf. Qui els va alçar? Sobre qui
van triomfar els Cèsars? Tenia la tan cantada Bizanci
només palaus per als qui l'habitaven? Fins i tot a la lle-
gendària Atlàntida,
la nit en què el mar la va engolir, aquells que s'ofegaven
cridaven els seus esclaus.

El jove Alexandre va conquerir l'Índia.
Ell tot sol?
Cèsar va colpir els gals.
No tenia almenys un cuiner al costat seu?
Felip d'Espanya va plorar quan es va perdre
la seva flota. No va plorar ningú més?
Frederic II va vèncer la Guerra dels Set Anys.
Qui més la va vèncer?

Cada pàgina, una victòria.
Qui en va coure el festí?
Cada deu anys, un gran home.
Qui va pagar les despeses?

Tantes històries.
Tantes preguntes.

Autor: Bertolt Brecht

Ahir vaig trobar aquest poema. I crec que il·lustra molt bé un sentiment, una percepció que vaig tenir, també ahir (però abans de trobar el poema).
La Iaia Mercè va venir a veure'm. Portava un àlbum de fotos de família, perquè la seva consogre li havia demanat fotos de la meva besàvia, la Iaia Carme.
Tot mirant l'àlbum vam trobar una foto de la Pilar. Era una senyora de San Sebastian. No sabia res més d'ella. Vaig tenir curiositat i vaig preguntar. La Iaia va explicar que durant la Guerra Civil, quan casa seva va caure davant les tropes franquistes, es va exiliar aquí i la meva besàvia la va contractar de senyora de fer feines.

Sempre havia vist la Guerra Civil com un conte, o una història qualsevol. Era un tema que tothom coneixia, se'n feien películes, se n'escrivien llibres i després al cole els havies de llegir i fer un treball. Just igual que amb el Hobbit, o Viatge al centre de la terra.

Ahir vaig ser conscient per primera vegada, que és la història de la meva família; la meva història.

Això és un tòpic. Juntament amb el que les cicatrius que va deixar la guerra i el que va venir després no s'han curat ni molt menys. Però una cosa és que t'ho diguin i l'altre és trobar el vincle amb la teva història. Aquest, però, no te l'expliquen als llibres... Els llibres només parlen de les coses grosses. Dels resultats del dia a dia dels milions de persones que viuen, riuen, ploren, salten, senten...
I un dia, el que avui vivim serà història. Però probablemen als llibres (o el que els substitueixi) seguiran pecant de generalistes i de donar quatre noms... i oblidar les masses.

Actualització 21.3.2010:
Nous descobriments: la família de la meva altra iaia va acollir nenes refugiades (de les terres de l'Ebre).
A més de colònies a Miravet vaig sentir explicacions en primera persona de la batalla de l'Ebre.
Flipo.

2010-03-01T13:29:00.004-07:00

No, avui no em passa res. És simplement que tinc ganes d'escriure algo que no siguin "tractats" de geografia.

Resulta que avui amb el meu germanet hem anat al ple de Salt. Fa una setmana que sortim a les notícies. Però avui no passava res. Tot i haver-hi Catalunya radio, Telecinco entre d'altres no passava res. Tot de gent en petits grups amb una harmonia i una pau corprenedora. Faltava la música perquè semblessin barraques de Salt...

anticicló

2010-02-02T04:44:00.003-07:00

He tornat a tenir un canvi d'humor d'aquèsts molt bèsties.
Ahir al matí aixafament perquè dimecres hi ha examen i em follaràn.
A la tarda se m'en fot tot. Eufòria, simplement. Ballo i ja no tinc contractures, canto i ja sóc capaç de sortir de l'estupor en que m'havia sumit.

És l'anticicó.
Des del menjador de casa sento primavera.
M'és igual l'examen. El meu estat d'ànim depèn d'altres fenòmens com els meteorològics.

2009-12-27T10:01:00.002-07:00

Sempre et criticaran,
parlaran malament de tu
i serè difícil que trobis algú
que aprovi totes les teves actituds.

Aleshores...
Viu com et sembli!
La vida és una obra de teatre
que no permèt assaigs...

Per tant...
canta,
balla,
pinta,
riu,
estima
i viu intensament cada moment de la vida...
Abans no baixi el teló
i l'obra acabi sense aplaudiments.

Charles Chaplin

Res més a dir.
Bé, si. Les situacions "imprevistes" són les millors.
I que per una vegada a la vida... la foto és meva i sense retocar. :)

visió de conjunt

2009-12-25T12:24:00.004-07:00

Torno a tenir un bon catarro. Avui m'he enterat que pots repetir de grip A.

Bueno, a lo que anava: és nadal, tinc vacances, el buit habitual d'inici de vacances etc.
Passa que la meva vida no ha deixat de ser un caos, i em tobo, que no puc anar tirant i fer veure que no tinc temps per resoldre els asuntos. Perquè en tinc.

De totes maneres, no m'importa res. No em passa res prou interessant digne de preocupar-me.
Els meus "problemes" són simplement un seguit de tonteries i de nicieses que cadascuna per separat m'ha fet sentir "malament" i en conjunt em produeixen la sensació de desequilibri.

Comentari del dibuix perquè l'Angel pilli de què va i de passo el lligo amb el comentari:
Aquest dibuix volia representar el que passaria construint tota la xarxa de metro d'una ciutat alhora. No tinc la sensació d'haver-ho aconsiguit. (tot i que de sobte percebo que té sentit el dibuix i el post...).
Principal problema del dibuix: el conjunt de colors no està gaire ben triat i són colors plans que no es barregen entre ells.

rampell

2009-12-14T15:52:00.003-07:00

Hi ha moments a la vida en que tens un rampell. Un moment de lucidesa en que veus clarament el que has de fer.
El que necessites fer.
M'acaba de passar. Al principi m'he espantat una mica. Però no ha sigut res.

2009-11-22T11:13:00.002-07:00

Per fi havia acabat el treball. Havia estat extremadament difícil. El tema en si ja era complex, delicat i poc demostrable, però plasmar-ho en cinquanta planes havia estat matador. Sobretot per això que era poc demostrable, tot plegat.
Havia hagut de fer que tot el que hi deia semblessin evidències aclaparadores davant del lector. I eren coses tan incertes i opinables com ara què és la matèria obscura, si existeix el bostó de Higgs (ocomsedigui), etc.
Però aleshores, ja, tan era. Ja havia fet el treball. Al cap i a la fi, si no servia com a fonament teoric de recerca, sempre podia canviar l'estil de redacció i fer-ho passar per una novel·leta de ciència ficció.

El cas és que el vaig presentar i al cap d'una setmana el professor de l'assignatura em va enviar un mail dient que necessitava parlar urgentment amb mi. Donat el cas que després del treball tenia molt temps lliure, molt poc a fer i un gran avorriment. Hi vaig anar de seguida. Em va rebre amb urgència.

P. (de professor): Hola, com estàs? Veig que has rebut el mail.
J. (de Jo): Si, de fet si. Semblava realment preocupat, per això he vingut tan de pressa. (era mentida, però estèticament era més correcte).
P. Doncs si mira, és que hem estat fullejant el teu treball.
J. No esperava menys. Un moment, què vol dir HEM? No l'ha de corregir vostè i prou?
P. Si, però de vegades els professors ens trobem al bar i llegim treballs dels alumnes. Més o menys com si fos un cercle de lectura o algo així. I noi, deixa de tractar-me de vostè que em fas sentir vell.
J. O, perdoni, vull dir, perdona. Aix, no em sembla que el seguiré tractant de vostè. És més divertit. I en fi, que n'opinaren del treball.
P. Bé doncs, per ser-li franc... Ningú no va entendre gran cosa.
J. No pot ser! Si em vaig passar 3 mesos intentant plasmar la delicada i complexa realitat del tema.
P. Tan va trigar? uf... crec que hauria de ser més àgil escrivint, però bé...
J. Com?
P. Miri, anem al gra. (ara jo també el tracto de vostè. a que fot??
J. Ui sí molt.
P. Doncs aixó, que jo i uns quants professors més d'aquesta casa....
J. El burro va davant.
P. Estem editant un llibre i ens agradaria incloure el teu treball perquè hi encaixa molt bé.
J. Si??? En serio???
P. No. és que es diu seriosament. "en serio" és incorrecte.
J. I... Però, quina és la temàtica del llibre?
P. I, quina és la temàtica del teu treball?
J. ...
P. Ho veus? Hi encaixa perfectament.
J. Si, però...
P. Res de peros.
J. Home, es que jo estic buscant feina i no sé si tindria temps d'anar a signar exemplars.
P. Com? Buscant feina??? Perquè? Si després de participar en el llibre ja tindràs un cicle de conferències per tot el país per explicar el que et sembli.
J. Ho diu seriosament'??
P. Esclar, home esclar. Ara entens perquè és tan important escriure en llenguatge acadèmic oi??
J. No, realment, no. Però tan me fa. Ja ho entendré un altre dia.

digues-n'hi felicitat

2009-11-01T14:39:00.006-07:00

Viure sense tu. (Antònia Font)

Dolça besada, té gust de que s'acaba,
punt i principi de viure sense tu.

Jo no sabia que també me donaries
manuals de geografia,
cent dillunsos a un dibuix.

Jo què sabia d'alens que se trobaven,
de cabells que s'embullaven,
de mans i de perfums.

Dolça besada, té gust de que s'acaba,
punt i principi de viure sense tu.

Jo no sabia que en sa nit me tastaries,
eren gustos que nedaven
entre boques i racons.

Jo no sabia que després me mataria
sa teva mirada
que plora i diu que no.

I arriba un dia que sa vida és un teatre
que se diu felicitat,
primavera i trinaranjus
amb qui més has estimat,
te regal sa meva vida
i sense tu ja no me val.

I s'horabaixa la deixam passar i me mires
tan a prop que me fa mal,
que surt es sol i encara plou,
que t'estim massa i massa poc,
que no sé com ho hem d'arreglar,
que som amics, que som amants.

Dolça besada, té gust de que s'acaba,
punt i principi de viure sense tu.

La puc entendre més del que voldria...
però la vida segueix sent un teatre, digues-n'hi felicitat...

cataclisme

2009-10-29T10:30:00.002-06:00

Val. S'ha enfonsat una estructura de feia temps amb la que m'hi sentia bé.
(tot i que últimament començava a presentar alguns problemes).
Ara em toca recomençar.

enlloc

2009-10-22T06:12:00.002-06:00

No pertanyc enlloc ni a cap grup. Que és diferent que dir que no tinc vida social.
El que em passa (entre moltes altres coses) és que sóc nova a la classe. És algo que no m'havia passat mai...
A més, però, no sento que hagi deixat de pertànyer a la meva antiga classe.

A efectes pràctics això vol dir que:
- Al sopar de 2n ningú m'hi ha convidat i el dia que el fan a mi em va força malament
- Al sopar de 3r ningú se'n recordarà de dir-m'ho perquè no formo part d'aquell grup.

La setmana passada hauria pensat que era una tragèdia nacional. Avui només em preocupa en un nivell baix.
Suposo que perquè com menys vida social tingui, menys preocupacions econòmiques.

Tinc un considerable merder mental. (això ho faig notar amb la freqüent actualització...)

ensopegar

2009-10-20T14:53:00.003-06:00

Ja està. Ara sí que sí. No tinc CAP font d'ingrés que no sigui la compassió dels meus progenitors.

És curiós. Semblava que havia trobat l'equilibri als malabarismes que havia de fer per no gastar. Ara algun cínic presentador de circ, ha deixat anar allò de "más difícil todavia!". I no tinc més remei que seguir.

És curiós... quan un tipus de pedra et fa ensopegar i aprèns a saltar-la te n'apareix una altra de més grossa i has de tornar a aprendre a saltar-la.

Però també és més curiós encara que arribi un punt que sembli que l'únic que pots fer és subsistir i riure-te'n de la vida. Més del que se'n riu de tu.

Hi ha un coneixement que he adquirit aquest any que ara he de posar en pràctica de nou: hi ha moltes maneres de ser feliç. Cal trobar la que més s'ajusti al teu estil de vida/ al teu tarannà /a les teves circumstàncies. No puc fer res més que això.

((sort que ja m'estic recuperant del baixón hormonal)).

la foto es diu "the best days of my life". potser m'envaeix el sarcasme, potser és només sana ironia

La ciencia española no necesita tijeras

2009-10-07T09:19:00.005-06:00

(el títol no té res a veure.... és per allò de manifestar-se en contra de la retallada en I+D)

Seré breu.
Tot allò que sentia en el post anterior s'ha anul·lat.
S'ha canviat per una mena d'ansietat; no estic integrada en el meu espai i en la gent que m'envolta.
Em sorprèn molt que faci bon dia. Jo ploc molt. Potser sento les baixes pressions que s'acosten...

(tot i que en el mapa hi hagi marqui una borrasca, amb 1016 Hectopascals, no sé fins a quin punt és una depressió...)

acceptació

2009-10-02T16:46:00.004-06:00

Últimament he pensat una mica. Tampoc gaire, res per espantar-se...

Ja he dit alguna vegada, que per mi l'any comença al setembre... Doncs suposo que he fet balanç d'aquest any.
L'Angel ha vist que he canviat la manera de viure. La veritat és que he afrontat moltes de les pors que tenia. Hi ha coses que segueixen espantant-me. D'altres les he descobert noves.

Crec que ha estat important conèixer tota la gent que he conegut aquest any a més d'expressar-me tot lo que he expressat.
He estat capaç de verbalitzar els traumes que tenia (i que de fet encara tinc, però que al capdavall m'han fet ser el que sóc).

He descobert que sí, que sóc diferent i que hi ha gent que em pot considerar rara... però per mi, parlant de persones (i altres coses) la paraula normal i estrany han perdut el significat.
Crec que en el fons he acceptat el que sóc i tinc una mica més clar el que vull arribar a ser. (no ens passessim... tampoc tant...) Sigui com sigui això m'ha tornat una persona molt més equilibrada del que era.

En general es pot dir que tinc les coses una mica més clares del que les tenia i sabeu què... m'agrada. I puc afegir que sóc feliç.
M'agrada viure perquè ara sé que sóc capaç d'afrontar situacions difícils, m'agrada perquè no em fa por no saber adaptar-me, perquè sé que sí que podré. I si no és així, sabré gestionar-me per ser el mínim d'infeliç possible, o el que és més important: n'aprendré.

Havia dit algun cop que era feliç. Era una felicitat eufòrica. Ara no. És simplement satisfacció. Puc dir que estic orgullosa d'haver viscut aquest any i de la manera com l'he viscut.

És cert que he canviat, com diu l'Angel... Però espero haver mantingut alguna cosa. I és que per mi ha estat, és i serà molt important la coherència amb mi mateixa. (cosa que era important i mantinc)

Coses a treballar:
No puc sofrir que em diguin coses bones (descobrir la naturalesa del problema i pal·liar-ne els efectes)
Trobar una feina sèria
i ara no se m'acut res més... (això no vol dir que no hi sigui)

Resum: m'accepto i em valoro mínimament. (potser és que em sento valorada i prou... de moment em serveix).
Estic en paus amb mi mateixa. No crec que duri sempre. Però no cal pensar en el final...

D'altra banda tinc molta por. No estic acostumada a tenir aquest concepte de mi... és com si una part de mi se sentís culpable de d'acceptar-me perquè potser m'acceptaré massa i em tornaré creguda... ((cosa que seria una traïció a mi mateixa))
El temps dirà...

XIX aniversari

2009-09-07T17:52:00.003-06:00

torna a ser el meu aniversari.
D'aquells dies tan horribles en que se suposa que has de ser feliç i que cada any és pitjor.
Ara estava parlant amb la Yas.
Diu que és un dia important perquè estàs amb els teus amics i ells es cuiden de que tinguis un bon dia.
M'he permès el luxe de discrepar i m'ha deixat anar que no eren amics, realment.

anem a pams. El fet que mai m'hagin fet un collage amb fotos o que l'any passat celebressim el meu aniversari junt amb el d'algú que no suporto em demostra que no és la importancia que es doni al dia del meu naixement.

que hi hagi gent a qui els seus pares els regalin de tot pel seu 18è aniversari i que a mi el meu pare ni em dirigeixi la paraula em fa pal·lès que a casa tampoc no els importa massa.

Abans m'afectava moltíssim el fet que els meus aniversaris quedessin deslluïts. Ara he entès que no és més que un dia d'aquells en què per convenció social, cal ser feliç. (com cap d'any o sant joan)
El que realment m'ha tocat els collons ha esta que algú em vingués a dir que si no seguia el que la societat marcava, seria una amargada i que no podria ser feliç.

i una vegada més puc dir ben alt que prefereixo ser infeliç però observar, preguntar-me i qüestionar les coses que no pas ser feliç i no saber absolutament res.

2009-08-21T14:53:00.003-06:00

Avui m'he entretingut a dibuixar i a fer coses amb el gimp.
Ha estat un consol saber que després de tanta apatia (hi havia anys que n'havia tingut més) conservo la creativitat. He sofert variacions en l'estil, però ho considero normal (això ja es pot veure en el dibuix d'ahir.)

Reflexió 1
Tot fent el dibuix d'avui m'he adonat d'una cosa. No puc mentir amb el traç. és realment un indicador del meu estat d'ànim.
Me n'he adonat quan he trobat realment estrany que pintés sense l'habitual excessiva i inecessària pressió amb la que ho acostumo a fer.
He recordat un dia a asturies en que teoricament el meu estat anímic era una bassa d'oli. Fins que un em va veure pintar un diari i em va preguntar per la meva agresivitat. Em vaig fer la loca però vaig veure clar que pintar aquell tros de diari era més terapèutic del que m'hauria imaginat.

Aleshores se m'ha acudit que tot sovint quan dibuixo estic exaltada, per això dec guixar fort mentre que avui amb lo vaga que estic...
Sabia que en funció de la pressió les persones s'expressen, però no sabia que en el meu cas fos tan exagerat...

Reflexió 2
Hi ha relativament poca gent que de tan en tan es parin i es dediquin exclusivament a fer un dibuix (i si fer-ho és una cosa comuna... hi ha un petit percentatge que reconeix fer-ho).
És estrany. De petits segur que devien fer-ho. A quina edat se suposa que la gent deixa de dibuixar? és simplement quan es deixen de fer dibuixos a les agendes de les amigues?
Hi ha qui diu que no dibuixa perquè no en sap. Perquè quan dibuixes es considera tan important que el subjecte s'assembli a la realitat?

és diu restaurant flor
No és dels millors però és dels que més m'han servit.

Agraïments: google i el piu "segur que tindré sort"

diversitat

2009-08-20T15:24:00.003-06:00

Ara fa un any, em preocupava terriblement el fet de ser diferent. No em suposava gairebé cap problema pràctic.
Actualment tinc assumides i acceptades certes diferències i em preocupa el fet que aquestes m'impedeixin relacionar-me amb normalitat amb la gent.

Per exemple: Jo tinc curiositat per tot i assumeixo que la resta de la gent també. Resulta que no... La majoria de la gent no només ignora certes coses, si no que a més a més no les vol arribar a saber. Tothom recorda la cita del "jo només sé que no sé res..." però ningú no hi posa remei.

El cas és que l'assunto ja no em preocupa a nivell estrictament personal, sinó també a nivell social i cultural.
Últimament he constatat que: la cultura està a l'abast de tothom (o gairebé) però poca gent està a l'abast de la cultura.

Fa molt temps vaig veure que per ser feliç, era millor no saber res. En aquest moment vaig renunciar a la felicitat (de fet vaig deixar de creure-hi...). Ara he vist que puc trobar-la en el saber i és força més satisfactòria que la de la ignorància.
Ara bé, el meu gran problema, és que ara no sé gaudir de certes coses de les quals gaudeix la gent que no ha fet la mateixa elecció que jo i això em suposa greus problemes per relacionar-m'hi.

El que m'ha portat a anotar els pensaments sobre aquest tema, és que ahir la meva cosina Sara (de 10 anys) va dir alguna cosa així com " si, és que les meves amigues no m'ententen! A vegades els dic una cosa i es queden: què????" en aquest punt el meu germà i jo vam dir "aaaa, sí! a nosaltres també ens pasa!". Aleshores va venir una conversa sobre gens i els oficis dels pares (que per cert, des d'ahir són camioner i verdulaire).
Total que he donat voltes al tema.

Dibuix: tot ha començat amb la paraula "spiral" aleshores he provat amb "professional creative tools" o algo així. De manera que és un professional creatiu treballant. Té coses al cap, però està una mica distret amb el feisbuc. (aquest és el meu significat, se n'hi poden trobar més...)

discoteca

2009-06-18T14:53:00.003-06:00

Torno a estar sense res a fer. Això fa que se'm despertin les ansies de produir algo. Ni que siguin posts i dibuixos d'escassa qualitat artistica i/o literària.

Bé, resulta que divendres i dissabte se celebra l'aniversari de l'Angel. (No tothom pot el mateix dia...).
Tot i la [relativa] diversitat d'oferta d'oci nocturn amb la que compta Girona sembla ser que s'anirà a una discoteca.
(( Cal esmentar que aquest cap de setmana se celebra un festival de música gratuït a la ciutat. ))
Com anava dient, el plan és discoteca. Donat que no m'agraden aquests llocs provaré d'agafar-m'ho amb filosofia donat el cas que és l'aniversari de l'Angel i és provable que aquest fet no es torni a repetir fins l'any que ve.

Bueno, analitzem el lloc fredament:

Segons l'enciclopèdia catalana és:
discoteca
Institució que conserva discs fonogràfics musicals, folklòrics, literaris, etc, sovint per a consulta pública

Segons la mar és: un espai de dimensions variables (relatives en funció de l'afluència de gent), però que normalment es perceben petites. Si no és així ja no es va al local en qüestió.
També es caracteritza per tenir uns decibels similars als de les de les màquines aquelles de fer forats a l'asfalt. És a dir superiors als suportables per la oïda humana amb l'agreujant que les melodies són insuportables cançons comercials.

Aquest últim fenòmen fa que la conversa sigui entre dificil i impossible de manera que no propicia les relacions socials. És per això que la gent es posa a consumir alcohol i altres substàncies (per tal d'atenuar el seu sentiment de solitud i frustració socials). D'aquesta manera, es deixen de percebre moltes coses per tant les curtes converses circumstancials passen a ser (o semblar decents). Dit més clar: com que l'atmosfera no propicia converses a nivell de l'intel·lecte del personal, la gent s'adapta a les converses.
Trista habilitat la de l'adaptació.
Un altre fenòmen criticable és el que a classe d'anglès anomenavem el dress code. Es tracta que la gent es vesteixi seguint uns patrons. I s'ha d'anar arreglat. No pots anar vestit com vulguis. Per tant considero que això és una forma d'expressió menys que tens.
Totes aquestes crítiques queden en minúcies quan passes comptes i veus que, simplement t'has deixat un dineral en... no recordes què. Suposes que una entrada...alguna substància alcoholica, el taxi d'anada i tornada...

M'ho volia agafar amb filosofia... Però crec que la que tinc no m'ajudarà a passar-m'ho bé....

soroll

2009-06-03T15:48:00.004-06:00

Molt soroll, un gran brogit, no se sent res.I de sobte, para.
Se sent la tele molt lluny i baixet. Només de tant en tant una mica de soroll que és el preludi de que acabi aquest merder acústic, que ha durat dos minuts (repartits en 40) i ara en queden 3, s'aturarà d'un moment a l'altre.
El so esdevé cada com menys freqüent.
Silenci.
El meu germà estornuda.
Ara, és el so de la tele el que monopolitza la meva atenció.

sisè cicle kondratieff (II)

2009-05-26T07:48:00.002-06:00

Resulta que la meva senyoreta de geografia humana no posa gaire dates d'entrega. D'això se'n deriva que no hi ha pressió per fer els treballs. Conseqüència: no hi ha manera que els faci.

Doncs bé. Encara estic donant (vull dir que torno a donar) voltes al cicle kondratieff. Com que l'he fet i tampoc el considero aprofitable com a sisè cicle (el qual és l'objectiu) el penjo aquí.

No és que sigui com l'altre, que em vaig flipar amb l'argument, és que com a vuitè cicle, potser sí, però pel sisè ho veig una mica just (almenys la part geopolítica i social que se m'ha acudit. La tecnològica pot ser factible en el sisè...)

La cosa va així:

Degut a la globalització tots els països tindran un nivell de riquesa similar entre ells i estaran en un nivell de desenvolupament similar.
(desintegració total del tercer món)

Amb això no vull dir que no hi hagi rics i pobres. N'hi haurà. I les diferències seran abismals, però tots conviuràn en un mateix país. Tots els estats tindràn bosses de pobresa. Només es distingirà entre el primer i el quart món. Dues realitats extremes que conviuràn juntes.

1- innovacions tecnològiques
Nanotecnologia,
biotecnologia,
robòtica,
transports més ràpids--> més globalització
fusió nuclear
Cures per al·lèrgies (les quals n'hi haurà moltes, d'al·lergies, vull dir)

2- Organització de la producció
Resultarà que com que tots els països es desenvoluparàn tots tindràn mà d'obra qualificada, la qual no tindrà feina en sectors dels que ara es considera alt nivell i acabaràn treballant en les fàbriques. D'això s'en conclou que hi haurà una creixent precarització del treball.
Un físic nuclear podrà estar en una cadena de muntatge de bolígrafs.

La gent que no tingui cap mena d'estudis passarà a ser del quart món perquè tindrà molt poques possibilitats de trobar feina.

3- Localització geogràfica
Es localitzarà en els espais que presentin més facilitats geogràfiques, politico-administratives, etc. Hem de pensar que a la llarga tots els països es desenvoluparàn i deixaran de tenir mà d'obra barata. Per tant, això ja no serà un factor per la localització.

4- Model capitalista
Seguirà sense massa canvis. Els empresaris guanyaran molts calers i els obrers pringaràn molt.

5- Impactes ambientals
Es tendirà a que siguin mínims. La tecnologia es projectarà per aquests fins.
No obstant això es procedirà a extreure massivament materies primeres i minerals d'altres planetes i a llençar les deixalles a l'espai. Es "deslocalitzarà" la qüestió ambiental, aquí a la terra serem nets, però fora no.

arbutus unedo

2009-05-26T07:16:00.005-06:00

Una càrrega de blocs de comoditat
ferros de seguretat
teules de cobardia
tot revestit amb maons d'adaptació i
i al cap de dalt un conductor de dificultats

Així us emmuralleu
tu i els teus sentiments

"Ben equipada"
ningú mai més en endavant
no serà capaç de ferir-te
- però tampoc ningú
no podrà arribar fins a tu

ELS MURS CREEN SOLITUD

llenguatge

2009-05-14T15:02:00.002-06:00

Hi ha qui diu que pensem en paraules. D'altres diuen que necessitem el llenguatge per pensar, referint-se al llenguatge de paraules. Verbal o escrit, tant és.
No ho crec pas. Sincerament.
Més aviat opino que pensem en conceptes i després els traduïm en un llenguatge per tal que els altres els puguin entendre i el llenguatge que sentim/veiem el transformem en conceptes que la nostra ment assimila. Aquest llenguatge pot ser de paraules, de mapes, de números, dibuixos, corporal...
I el fet que el comprenguem és degut, simplement al fet que som capaços de transformar-ho en conceptes mentals, ordenar-los i així crear-ne d'altres que expressarem amb un determinat llenguatge a l'altra gent (o no).

En altres paraules (ja que és el llenguatge que ara utilitzo): Entendre una cosa és fer-te el concepte al teu cap. No saber-ne les paraules amb les que t'ho han dit.

El fet és que si només pensessim en paraules ens seria impossible o molt difícil arribar a comprendre els conceptes abstractes. De fet, tinc la teoria que pensem massa en paraules i hem d'habituar-nos més a utilitzar altres llenguatges (opino que és per això que les matemàtiques costen tant a tanta gent) que de vegades poden resultar més senzills a l'hora de dibuixar o dibuixar-noes conceptes i esquemes mentals.

atac d'avorriment

2009-05-02T13:19:00.002-06:00

U: Hola. Com anem?
B: Molt bé i tu?
U: Jo no gaire. He tingut varis atacs d'avorriment aquests dies...
B: Si? i com ha estat això? i han estat greus?
U: Home...he estat tres dies ingressat.
B: Ufffff. Deu n'hi do... Però ara estas bé?
U: No del tot, però com que ara no em puc agafar la baixa de cap manera...
B: ja, esclar... hi ha feina?
U: molta
B: aleshores com és que has tingut crisis d'avorriment?
U: Tenia tota la feina concentrada a l'ordinador... informes i coses....
B: I prou?
U: Si. I prou. Només informes.
B: Ja ho entenc és per això que han estat tant greus oi?
U: provablement. Espero que no hi hagi motius hormonals pel mig.
B: Ui, segur que hi són. Sempre hi són...
U: tu creus?
B: sí sempre. Un amic d'una coneguda meva li va passar que
U: És igual. Si és una persona tant llunyana segur que no és veritat.
B: O sí. Em vols deixar explicar?
U: està bé...
B: Doncs resulta que tenia un problema d'hormones que feia que més o menys a principi de mes no pogués deixar de saltar, cantar i ballar.
U: Un moment. Qui t'ho ha explicat això?
B: Hum... La Miranda de cal Músic, em penso...
U: mala persona. Ja sabia jo que no se li podien fer certes confidències....
B: A però....
U: sí, sóc jo...
B: i com ho has arreglat?
U: amb medicació, quin remei...
B: però ara estàs bé?
U: tu veus que salti, canti i balli?
B: no de fet no...
U: doncs és perquè ja no ho faig...
B: i ara, què fas?
U: m'avorreixo.

pluja

2009-04-27T09:17:00.002-06:00

Girona, els dies de pluja sembla posar totes les facilitats de trencar-te la crisma al teu abast.

conducció temerària

2009-04-26T15:52:00.002-06:00

Després d'algún incident amb el cotxe he arribat a certes conclusions.

L: Hola, com va tot?
O: Uffff, m'han tret dos punts del carnet!
L: I perquè?
O: per conduir amb son i amb gana.
L: Vaia putada
O: Sí, si només feia dues horetes que havia menjat.
L: si és ben bé que treuen punts per qualsevol cosa.

(i volia continuar però he perdut el fil)

lo normal

2009-04-21T15:05:00.002-06:00

la primavera

Ens mostra tot un ventall de possibilitats i esperances. Potser és per això que em deprimeixo. Perquè sé que és poc probable que es compleixin. No sé què fer. No sé què vull. Sé que vull viure. Però encara no sé com.

hepatitis

2009-04-18T13:16:00.004-06:00

Pacient: Bon dia senyor metge, em fa molt mal el fetge!
Metge: Ja. Això és perquè beu massa.
P: No ho crec pas. Més aviat m'inclino a pensar que és algun tipus d'hepatitis desconegut.
M: Bé. Vejam, ja ha anat a fer-se les anàlisis, oi?
P: Sí. Com que sabia que me les faria fer hi he anat jo abans.
M: I es pot saber perquè no esperava que jo li digués? Com sabia que seria necessari?
P: Sempre ho és. El procés és sempre el mateix: vine al metge, demana hora per les anàlisis, torna al metge. Com que amb aquest procés t'hi pots passar mesos, que cal buscar alternatives!
M: Ha vingut a intentar canviar el sistema de sanitat pública?
P: No, ja li he dit, he vingut perquè em fa mal el fetge. Si ja que hi som el canvio hauré fet la bona obra del dia.
M: En fi. Doni'm els resultats, si us plau.
P: Tingui.
M: Gràcies. A veure...
P: Pot observar que tinc els nivells de sucre una mica alts...
M: Sí, ho veig.
P: I el colesterol també és més alt del que caldria.
M: Cert.
P: En canvi el ferro és escàs.
M: Perdoni. Vol callar?
P: No... Jo no tenia pas aquesta intenció. Però si m'ho demana si us plau m'ho pensaré.
M: Si us plau, calli.
P: Hum.... Crec que no serà possible.
M: En aquest cas hauré d'avisar el personal de seguretat.
P: No ho fes pas!
M: I per què no?
P: Perquè vostè està demostrant ser una bona persona. No ho esguerri. Faci la seva feina i llegeixi.
M: Prou. Prengui's un ibuprofeno.
P: De fet el nou tipus d'hepatitis que li dic que tinc es cura amb calamars a la romana.
M: Amb calamars a la romana?
P: Sí.
M: I si sap com curar-ho perquè ha vingut.
P: Home... doncs perquè la ciència tingui constància de la nova malaltia i la seva cura.
M: Molt amable. Però per això, vagi a un hospital! No veu que això és un consultori de poble!?
P: Ho veig. Tinc hepatitis, no cataractes.
M: Si ho documento jo no em faràn cas.
P: I a mi menys. Per cert. Com sap que el que li dic és veritat?
M: Eing, com?
P: Que perquè em creu quan m'autodiagnostico una malaltia que no m'he matat ni a posar-hi un nom original...
M: Ehemm....doncs perquè....
P: Vostè és metge?
M: Vostè és un pacient?
P: He preguntat jo primer.
M: No.
P: M'ho imaginava. Jo tampoc.
M: Tampoc no és metge?
P: No, metge sí que ho sóc. No sóc un pacient.
M: I com ha arribat aquí?
P: Bé...estic al paro.... la crisi, ja se sap....en fi, m'avorreixo....
M: Però si els metges som...perdó, són funcionaris
P: La vida dóna moltes voltes. I vostè com ha arribat fins aquí?
M: Jo vaig fer un curs de monitor. Després vaig fer un cicle de planxa i pintura i per acabar vaig treballar en un supermercat. Però quan se'm va acabar el contracte no trobava feina i com que el meu pare coneixia la senyora de la neteja de l'ambulatori em va enxufar a treballar aquí...
P: Ja veig....
M: De manera que si vostè em diu que té hepatitis, qui sóc jo per contradir-lo!?
P: Home... té un currículum més ample que el meu... Jo només he treballat durant una temporada de sabater.
M: Però té la carrera de metge.
P: Si però no trobo feina.
M: Tinc un amic que és jardiner i que busca a algú. Li interessaria?
P: Si... segurament sí.

. No cal explicar fins a quin punt se me n'ha anat l'olla. Ho considero inútil.

previsivilitat

2009-04-16T14:01:00.003-06:00

Cicles Kondratieff

En Kondratieff era un senyor que es va dedicar a fer un gràfic dels cicles econòmics i a dir perquè passava cadascun. La senyoreta ens ha dit que hem de projectar el sisè cicle, que és el que vindrà, basant-nos en el guió que ens va dir.

El sisè cicle Kondratief es basarà en un cúmul d'alts i baixos econòmics molt curts i ràpids. És a dir si ara ha estat així (els punts són crisis i els guions apogeus)
.....-----.....-----.....-----.....-----.....----- a partir d'ara serà més així; .-.-.-.-.-.-.-.-. i més endavant així: ............. fins que no es canvii tot el sistema.
Per tant els cicles s'hauràn de decidir i calcular d'una altra manera que ja pensaràn la gent que estudii més endavant.

innovacions tecnològiques:
Les innovacions aniràn pel camp de la robòtica. Ningú no haurà de fer res. Tot ho faràn els robots.
La biotecnologia: les plantes seràn robots
Les microtecnologies: hi haurà robots que seran com microbis i que faran feina.
No ens haurem de fer el llit ni pentinar-nos. els robots ho faran. També faràn els deures.

organització de la producció:
Evidentment l'organitzaran els robots governats per un científic que al principi tindrà bones intencions però que després es tornarà sonat. I els robots manaràn en plan nazi i haurem de tornar a fer el llit, pentinar-nos i fer els deures. I anar a les fàbriques de robots, perquè els robots s'hi negaràn.

localització geogràfica:
En tot el globus terraqui i poc a poc s'anirà estenent per tot el s. solar.

model capitalista:
A l'aigua. Hi haurà un tipus d'economia esclavista en que els robots manaràn. I els altres treballaràn gràtis per tant no hi haurà poder adquisitiu. I els robots estaràn manats pel científic i tampoc posaràn cap model econòmic clar.

impactes ambientals.
això sí. Els impactes seràn mínims. Els robots obligaràn la gent a tancar el llum, l'aixeta i a llençar els envasos al contenidor groc.

Al final tot el sistema se n'anirà enlaire i el gran imperi dels robots caurà quan diverses comunitats alienigenes comencin a entrar al sistema solar alhora que el sistema esclavista entri en decadència i els dos fills del científic es divideixin el sistema solar en l'exterior i l'interior. L'exterior caurà primer i s'entrarà en una etapa de depressió durant uns 2000 anys en que s'instauraràn unes relacions de vassallatge i altres coses.

** les paraules agudes acabades en AN, avui s'accentuen...totes.

poma

2009-04-16T12:08:00.002-06:00

La combinació de vacances i cert baixón hormonal em deixa feta una merda. De totes maneres això no m'impedeix crear coses, o més ben dit, expulsar el que em passa pel cap sigui en el format que sigui... Vet-ho aquí una mostra.

en T està en una aula esperant. Arriba la S. El diàleg es desenvolupa amb naturalitat i va evolucionant, Però per més que canvia segueixen amb naturalitat, com si parlessin del temps.

S: Bon dia.
T: Hola, jeje, més aviat bona tarda, no?
S: No, jo encara no he dinat
T: Però si són les cinc de la tarda!
S: ja, però és que he hagut d'anar a buscar la meva cosina petita a l'escola i portar-la amb els seus pares a BCN que marxaven cap a Praga avui...
T: OOOOOHHH que responsable i atenta amb la teva cosina petita!
S: no ha estat res... Ho faria tot per ella. És una nena tan dolça i ho ha passat molt malament...
T: malament? què li ha passat?
S: de fet biològicament no és cosina meva. Els meus tiets la van adoptar.
T: De debó?
S: sí. Bé, no, és una nena acollida. És filla d'una prostituta i un drogadicte....La maltractaven molt, saps?
T: però suposo que els van retirar la custòdia, no?
S: sí, esclar, al final sí. Però van estar a punt de guanyar el judici que van fer...
T: però com poden guanyar una gent així? L'altre advocat anava borratxo o què?
S: no, el borratxo era el seu. Però es veu que tot i que no tenia fama de ser gaire bo ho va fer molt bé i gairebé guanyen, però va haver de sortir de la sala per anar treure-ho tot i es va desconcentrar.
T: buffffff... com pot ser que ho permetin això??
S: per sort van perdre i els meus tiets la van poder acollir...
T: Si... De totes maneres, jo no sé si seria capaç d'adoptar algú.
S: és acollida.
T: si, ja. Ja ho sé. Però no sé si podria adoptar algú... No ho sé. Si la meva parella es quedés embarassada ja ho esperaria...però adoptat, crec que em vindria molt de nou...
S: bé sí, però haver de parir és molt dolorós!
T: ja, però després són molt macos. I fer-los també és divertit.
S: m'han dit que sí...
T: què vols dir que "t'han dit"?
S: doncs que...bé, jo... tinc un "problema"
T: a ja...que ets al·lèrgica al làtex i no ho disfrutes!
S: bé...
T: A mi també em passava, però amb els condons de poliuetà ho vaig resoldre!
S: No, de fet no és això...
T: no? doncs què passa?
S: bé, no sé si sòc al·lèrgica als condons de làtex o no...
T: a, esclar prens anticonceptives...
S: tampoc no és això!
T: noia...no se m'acut res més!
S: sóc verge.
T: què?
S: sí, això.
T: no pot ser.
S: sí, si que pot ser.
T: i... fa molt d'això? (se li ha escapat perquè està incòmode i no sap què dir)
S: ... si t'has de riure de mi m'en vaig (fa el gest de marxar)
T: no!, espera't! (agafant-la per la mà)

aleshores no se sap ben ve qui s'acosta a qui, però es fan un morreig, se sent música de violins (no, no ha arribat en Q) i surten unes lletres que posa "the end"

En principi tenia una utilitat....però davant el nivell de surrealisme ha quedat com una "mostra artística"...

Tedi/Estres

2009-04-13T12:09:00.002-06:00

Diari de setmana Santa:

Dilluns: treball sobre Kènia
Dimarts: treball sobre Kènia
Dimecres: treball sobre Kènia
Dijous: Refer-me del treball de Kènia i començar el recull de notícies
Divendres: Recull de notícies
Dissabte: celebrar que ja no tenia res per fer (a part del treball dels cicles Kondratieff...)
Diumenge: cura de son
Dilluns: Fins a les 19.39: tedi. des de les 19.39: estress. Cal fer un comentari sobre uns textos en anglès de la PAC.
Que no ens passi res.
Demà hi ha classe d'humana. Tres hores. I una de pràctiques d'Europa.= més feina.

Això no pot pas ser sa. Passar a estar al màxim a estar al mínim tantes vegades en una setmana no pot ser sa.

Imatge d'una bona estona que he passat aquest cap de setmana.

el millor dels móns possibles

2009-04-07T14:43:00.003-06:00

M: Si trobes una manera d'arreglar el món, avisa'm!
P: A una bona li has anat a preguntar.
M: no se sap mai... Potser és allò que estàs a punt d'adormir-te i de sobte et trobes que tens la solució a tot
P: Clar... És el més normal...
M: Bé, a mi encara no m'ha passat mai, però sempre hi ha una primera vegada...

No sé exactament per quant (però d'avui no passa) he d'haver resolt la sobirania alimentària a Kenya. Un tema que no se m'hauria acudit mai. Diuen que és un joc de rol. Jo diria que és un joc de resoldre problemes. És divertit resoldre problemes. Però fictíciament perd molta gràcia. Tot i això arran d'aquest treball he arribat a tenir converses molt bones. Algunes gairebé filosòfiques, d'altres simplement cíniques o iròniques...en tot cas curioses.

D'altra banda també m'ha fet pensar. Incús he arribat a pensar que si aquest fos el millor dels móns possibles i que canviar coses fos inútil m'estalviaria molta feina. Però no crec que sigui el cas. Per tant...a treballar!

stabile mobile

2009-03-29T07:49:00.003-06:00

L'equilibri no té perquè ser simètric. Ni tan sols cal que es trobi en el punt mig. És qüestió del pes que posis als extrems.

coses que sorgeixen de la noctambulitat i el parlar per parlar

dialeg d'autobus

2009-03-28T09:33:00.003-06:00

Avui mentre era al bus anant cap a la biblioteca he sentit una conversa impresionant. M'ha semblat força dura, però sobretot, m'ha semblat extremadament teatral. Hi havia una noia i un nen (he tardat a saber que era un nen i no una nena perquè no els veia i tenia uns 6 o 7 anys). El nen ha començat amb una conversa innocent. La noia, que he sabut que era la seva mare perquè l'anomenava mama, responia amb un to de veu baix, que volia mostrar seguretat i que tenia poques ganes de parlar alhora. Problemes, he pensat. La prova que tenia raó me l'ha donat el nen, quan ha començat a fer preguntes igual d'innocents però no tan simples. La mare ha continuat contestant freda. Tot ha acabat poc abans que baixessin del bus. Quan el nen ha dit "no t'importo". A partir d'aquest moment han començat a parlar sobre si havien de baixar en aquella parada (la punxa) o no. En aquell moment he descobert que el nen es diu Marc.

Marc: Perquè fa tant bona olor?
Mare: a mi no m'agrada...
(ha passat una estona abans no he notat que el que deien era interessant)
Marc: mama, quan vaig fer alló del bosc encantat, em vindràs a veure?
Mare: esclar.
Marc: Sortiràs a les dues?
Mare: Comença a les quatre, oi? doncs sí, agafaré el bus d'un quart de tres.
(uns segons sense dir res)

Marc: I qui vindrà a més a més de tu?
Mare: doncs no ho sé.
Marc: La Susi va dir que miraria de venir i l'Anna va dir que ja li agradaria, però que amb la nena és un caos.
(uns quants segons més)

Marc: mama, perquè a vegades parles malament de la iaia?
Mare: com? què vols dir?
Marc: que a vegades dius coses de la iaia Pilar...
Mare: perquè li dius algo i s'ho passa pel forro... (no vaig acabar-ho d'entendre perquè va abaixar molt el to de veu)
(silenci)

Marc: estic enfadat.
Mare: com?
Marc: amb tu no. Estic enfadat amb el papa. Tu ja saps perquè.
Mare: No, no ho sé, explica-m'ho...
Marc: doncs perquè no m'ha comprat res.
Mare: però això no vol dir res.
Marc: Ja no em comprarà res més. Ell no em vol.
Mare: ...
Marc: és per això que ha dit "quedatelo yo no lo quiero"
Mare: calla. (probablement no ha dit això. Però ha volgut dir això)

Marc: Jo no t'importo.
Mare: ...

Mare: au va vinga que aquesta és la nostra parada.
Marc: però que no anàvem a l'hipercor?
Mare: ja hi anirem despres, primer he de fer les meves coses.
Marc: no, anem-hi ara.
Mare: (perdent una mica l'assossegament amb què havia estat tot el viatge) Prou. M'has tingut tota l'estona portant-me per on has volgut. Ja anirem a l'hipercor.

Nervis

2009-03-19T11:09:00.003-06:00

Em passa sovint que em poso nerviosa. Frenètica. Gairebé histèrica. Però passa que no sé perquè és. Simplement són nervis, i penso " mar! calma't, si no passa res!" però segueixo amb aquella fred que em fa suar...
M'he proposat desabandonar el blog (per ennessima vegada) aviam si explicant les meves neures trec de dins allò que em provoca aquest estat.
Amb tot, no puc dir que la felicitat que manifestava en el post anterior s'hagi esvaït del tot. Provablement ha desaparegut l'eufòria que portava a sobre, i m'he centrat mínimament. Peró continuo feliç. Sense un cèntim. I sense possibilitats a curt termini de marxar de casa, però feliç.

(aviam si dic lo mateix el dilluns...)

felicitat

2009-02-24T12:42:00.002-07:00

No en sé la raó. tampoc pretenc buscar-la, però sóc feliç. Potser he trobat un lloc que em va bé (no m'atraveixo a dir "el meu lloc") i tot i que de segur que aquesta felicitat serà finita, estic disposada a viure-la al 100%.
Abans les coses s'improvitzaven, però sempre fèiem el mateix...i mai no feiem plans. Ara no deixem de fer-ne. provablement n'hi haurà pocs que puguem posar en pràctica (més que res per falta de temps i de recursos) però no per això deixem de somniar i de fer-ne de nous! Crec que això és el que em feia falta. una mica de somnis combinats amb grans dosis d'imaginació i creativitat. Perquè ara em sento capaç de fer coses grosses...i de crear.

(ua, l'he rellegit i he vist que m'ha quedat molt ingenu... se m'acut que potser aquesta és la causa de la meva felicitat; el fet que tot sigui nou i tot es pugui fer!)

going back

2009-01-28T11:53:00.004-07:00

The lasts days I've been closed at home. I only go to practice with the car and to teach to my pupils... Now I haven't got any aim. That's something that I find very difficult to carry with. It's simply boring... I don't have anything "big" to do. Only little works, like go to buy cheese. I've got a quiet life... Lots of people want that, time to think, to do what they want and whatever. But I just can't with it. I need a big aim. If not, I get stressful (yes, stressful without doing anything). I want go back to class...

unbroken happiness is a bore, it should have ups and downs.

2009-01-24T10:44:00.003-07:00

The sentence is by Moliere. A great actor and script writer. I think he is so right with this sentence. (although I'm so down... again)
Well, this time I'm trying to solve my problems with the positivist methode: Observation, classification, analysis and prediction (solution).
I'll see.

dimarts tretze!

2009-01-13T12:48:00.003-07:00

i torna a tocar un post depressiu!
Me n'estic cansant.
Ja no sé què dir...estic com dos o tres posts anteriors i ja està.
Suposo que he après a explicar una mica a la gent el que em passa i per això no ho necessito tant... qui sap.

agafar una guitarra i...

2009-01-05T11:25:00.003-07:00

Avui he descobert, que potser no és tant terrible ser "diferent". De fet, es veu que hi ha molta gent com jo. Últimament éstic constatant que no sóc única. És força recomfortant. A més, hi ha gent que ja ha passat per on jo vull anar, per un camí sense asfaltar i ben incert i que porti com més lluny millor.
Els horitzons que no he vist mai són els que més m'atrauen. I algú m'ha ensenyat que, si és així, el millor que puc fer és perseguir-los, descobrir-los i sobretot, volar. No encadenar-me en res i volar.

Potser, i només potser, he perdut un amor. Però he guanyat una cosa millor.

(de debó...he intentat posar-hi foto, però no hi ha manera que carregui).

2008-12-23T11:26:00.002-07:00

Com és habitual en aquest blog, em pregunto el perquè d'un/s fet/s.
El d'avui és:
- Perquè em fico en els merders que em fico?
A més, també em pregunto
- Perquè a la gent "objectiva" no els sembla tant terrible i a mi sí?

Al pas que vaig deixaré de creure en l'estabilitat emocional molt aviat...Si més no a mig-llarg termini.
I és que jo no tinc vida...tinc un culebrón.

com?

2008-11-25T10:17:00.002-07:00

Hi ha una pregunta que últimament em ronda per el cap:

Com s'ho fa la gent per no sentir-se sola?

Tinc la sensació que cadascun dels passos que he fet en els últims tres mesos ha estat per evitar el sentiment de solitud. Veig que l'intent ha estat bastant frustrant i se m'acudeix que ha d'haver-hi alguna manera...
La gent no se sent sola de manera permanent...
M'agradaria saber com ho aconsegueixen i si el que passa és que, per alguna raó, sóc incapaç d'aplicar el mètode i perquè.
Tinc la sensació que no serà fàcil. Ja torno a estar perduda en un mar de dubtes... Tal com em passa massa habitualment.

el temps

2008-11-02T11:28:00.004-07:00

Deu n'hi do com m'estic organitzant el cacau que és la meva vida.
Em paro a pensar com pot ser que tot plegat sigui tan estrany i com m'he embolicat en certs merders. El meu voltant ha canviat molt i suposo que jo també estic canviant. M'adapto. De moment tinc bastant clar què vull i tinc una idea aproximada de com aconseguir-ho. (Cosa que no m'havia passat mai) Ara vindrà el problema de si seré capaç de fer el que sé que cal fer per aconseguir-ho. (tampoc m'ha passat mai).
Per fer una metàfora de la situació: he trobat estabilitat i cert equilibri al límit d'un precipici.
En tot cas sempre podré aplicar les lliçons de teatre, que al cap i a la fi, m'ensenyen a viure. Una de molt bona de l'altre dia: " a escena, quan no sapiguem què fer, és millor que no fem res, perquè sinó es fan moviments xapusers i bruts que emborratxen i fan perdre el públic. Ens parem, i quan ho veiem clar fem el gest". Extrapolat a la vida quotidiana...veig que és massa cert. I és evident, però dit així tal qual en forma de consell és més útil perquè t'en fa conscient.

(foto de quan no tenia ni idea de com anava el Gimp i que en el seu moment no em vaig atrevir a penjar)

ulisses

2008-10-13T11:41:00.005-06:00

He conegut, o més ben dit, he topat amb algú que ha viatjat i que no pensa deixar de fer-ho. És més ha renunciat i renunciaria a coses per fer-ho. És lliure i sap utilitzar la seva llibertat. Potser vaig errada i no és així, però dóna aquesta imatge. I per això s'ha convertit en una espècie d'ídol. "jo quan sigui gran, vull ser com tu" vaig dir-li l'altre dia, i és massa cert almenys vull assemblar-me en l'aspecte de ser capaç de marxar...Vull ser una persona d'esperit nomada que pugui canviar de casa cada mes sense que l'ànima em faci mal. M'agradaria que fòssin moltes les matinades que entri en un port que els meus ulls ignoraven.
Això no és nou ni molt menys. Però conèixer algú que ja ho hagi fet abans ho fa més facil, més factible. I no sé com, ara veig que estic més a prop que abans d'aconseguir-ho.

(hi ha cites d'en Calders i d'en Llach infiltrades i la foto trobada al google images)

catarro

2008-10-10T13:11:00.007-06:00

És oficial. Ja he pillat el primer catarro de la temporada. No tinc clar el motiu. Pot ser per anar desabrigada a la uni, per anar desabrigada a teatre, per anar descalça a teatre, per anar descalça a casa, o igual ha estat al bus.... no sé... El cas és que estem a 11 d'octubre (ja feia dies que el portava i ha sortit) i si això ha de ser continu fins a l'abril la porto clara.

A més afegir que em trobo a les antípodes del que vivia quan vaig acabar la selectivitat. Allò que no tens temps i el poc que tens el dediques a perdre'l, però que no en tens de pensar ni amb prou feines d'avorrir-te. Això en principi és prou emocionant. Però quan es faci rutinari, aquest ritme, em matarà. Bàsicament tinc por de cansar-me. Perquè no em costa afartar-me de les coses. I a vegades em canso de buscar-ne de noves. Però a vegades venen soles. Benvinguda sigui la novetat.

Canviant de tema. Com a cosa curiosa observada avui diré que el fulletó de propaganda del mediamank l'he trobat...especial. Hi havia coses estranyes com ara que la foto d'un pendrive ocupés mitja plana. Com a bona geografa (xD) hauria de dir que falla l'escala.

(foto de l'excursió d'ahir a Banyoles. En realitat és més bonic. Conclusió de la sortida [entre d'altres de més positives] no sé fer fotos i sóc mooooolt basta retocant-les)

I ara que acabo em pregunto perquè he barrejat tants temes...

descripcions

2008-09-29T14:59:00.004-06:00

Foto d'aquest matí, crec

Els dilluns em toca fer el sopar. I s'ha de fer patata i mongeta. Això m'ha plantejat un greu problema. Quantes patates hi havia de tirar? (les mongetes ja estaven a punt). He fet una "enquesta" al msn però ningú m'ha sabut respondre. Al final ha arribat el meu pare i m'ha dit que acabés d'omplir l'escorredora.
N'ha sobrat un plat sencer i encara no sé el nombre de patates que s'hi posen (suposant que aquestes siguin mitjanes).
El cas és que després, l'Angel, que ha participat en l'enquesta, m'ho ha preguntat així per saber-ho. Complicació al canto. Com descrius una escorredora??
"d'aquelles que pots fer servir de casc per jugar a astronautes, diem-ne"
Patam. M'he carregat els esquemes de descripció que porten ensenyant-me des de p3 i he demostrat que espontàniament no és el tipus d'explicació que em surt.
Em fa l'efecte que és prou simptomàtic de la meva maduresa mental. La qual cosa no és que m'aporti res de nou. De totes maneres és molt més imaginativa la descripció de "jugar a astronautes" que no la de "semiesfera d'acer inoxidable, foradada i amb un mànec"

by Mar amb la valuosa aportació i col·laboració d'Angel

Girona m'enamora

2008-09-22T14:13:00.003-06:00

Se'm fa estrany que una frase publicitària pugui ser tan certa. I és que el barri vell de Girona encara és més bonic si veus com funciona la rutina. Com els carrers de fa segles poden ser quotidians avui en dia i puc passar-hi cada matí i mai deixen de tenir aquella cosa de barri vell. A més a la plaça del vi, especialment, sempre hi fan coses estranyes i el pont de pedra sempre és ple de guiris.
Suposo que m'agrada peruqè és una rutina a la que no estava acostumada. Espero que no perdi el seu encant amb el temps...

simpatia

2008-09-16T15:56:00.003-06:00

Resulta que avui ha estat el segon dia a la universitat. També resulta que sóc incapaç d'estar amb la gent i, encara que no la conegui de res, no parlar-hi. Simplement em surt de sins. Una vegada algú que no coneixia gaire em va dir que era molt sociable (pel fet que no podia estar parlant amb una persona sense saber-ne el nom, no pel fet d'estar parlant amb algú que no coneixia...) em va sorpendre. Jo pensava que era força antipàtica...però pel que es veu ho demostro poc. Avui una persona que em coneix molt m'ha dit que sóc sociable i no m'ha sorprès perquè ho deia degut al meu comportament.
No és que hi hagi cap problema en ser oberta....és simplement que jo volia ser anònima i al segon dia ja dec portar l'etiqueta de la xerraire de la classe o alguna cosa així.

Jo volia fer dues coses...
1-Anar a estudiar a BCN
2- Ser anònima.

la primera la dono bastant per impossible, a aquestes alçades de la vida...I la segona, l'estic fent impossible. De totes maneres no sé què pretenc...no sóc una persona discreta...no puc aparentar ser-ho...

((post número 100 del meu dipòsit de neures o blog))

plantar llenties

2008-09-12T15:25:00.003-06:00

El fet de plantar llenties s'ha convertit en símbol d'avorriment. Podriem dir que parteix d'una anècdota del msn:

Mar: m'avorreixo
Angel: doncs planta llenties
Mar:?????

La veritat és que no vaig entendre el perquè...Però em va semblar una bona idea. No ho he fet mai. Precisament per això té emoció, pot fer passar l'avorriment.
Quan no saps què fer va bé saber que tens alguna cosa productiva per realitzar. De totes maneres sempre m'esforço a pensar que és un últim recurs, el dia que planti llenties per avorriment serà molt greu.

De totes maneres...fa uns quants dies que no faig coses que no he fet mai...(beno, dimecres vaig anar de festa a st.andreu salou un poblet que no sabia ni que existís) i m'agradaria fer-ne. Sortir de casa sense plan, a peu, plovent i aviam on acabem.
Buscant noves formes de diversió, mullant-nos amb la pluja i sentint-nos vius.

(la foto són les flors de nit de casa, al ser grogues no m'agradaven i les he pintat una mica a lo basto)

aniversari

2008-09-08T13:26:00.005-06:00

És un fet reconegut que el dia de l'any que més odio és el del meu aniversari. El perquè jo el tinc molt clar però no m'és gens fàcil d'explicar. Sempre dic que és perquè em fa mal fer anys. No és del tot mentida. Em fa mal. Hi ha un altre motiu més important...
El meu aniversari és un dia molt important per mi. Suposo que és per això que sempre espero que sigui un dia especial i que la gent que m'importa i que ha estat al llarg de l'any amb mi també hi estigui aquest dia. O que em diguin que es recorden de mi...
Però normalment faig veure que no m'importa perquè ja he quedat decebuda massa vegades...Aquest any, però la patacada m'ha vingut per sorpresa. Els amics m'han felicitat (no he tingut festa d'aniversari, però no passa res...ja se celebrarà un rato d'aquests), no tinc novio que passi de mi fins a les sis de la tarda quan m'acompanyi a comprar i ja està i en resum esperava que fos un dia plàcid i normal. I que l'angoixa que em provoca pensar en aquest dia durant la resta de l'any no es fes evident.
Puc entendre que moltes de les persones que jo he felicitat al llarg de l'any, no es recordin que avui és el meu aniversari, fins i tot si són prou importants per mi...El que no puc suportar de cap manera és que el meu propi pare m'ignori. No només que deixi de felicitar-me sinó que l'únic que m'hagi dit avui és un "hola" forçat com a resposta a la meva efusiva salutació quan ha tornat del gimnàs aquesta tarda.

I un any més el 8.9.n em dóna motius per ser un dia odiat.
No pretenc que sigui un dia feliç. simplement vull que sigui poc infeliç...

anar fent

2008-09-03T15:44:00.003-06:00

(l'arbre que he pintat al quarto. La foto, per alguna misteriosa raó, no es desa en vertical...)

Avui he trobat el tutor del curs passat. M'ha preguntat què faria. Li he dit que geografia. M'ha posat una cara com de fàstic i em deixa anar: "per aixó tanta tonteria, per quedar-te aquí a Girona fent geografia?"
M'ha fet pensar en si a mi realment m'agradava la geografia. "no especialment" m'he dit. Llavors m'he esforçat a pensar què m'agrada realment...."crear" m'ha vingut al cap. Hi ha alguna carrera que ensenyi això? He arribat a la conclusió que no i que per tan hagués triat la carrera que hagués triat tindria dubtes i no em faria el pes... De manera que anar tirant. De fet sóc indecisa i cagadubtes per naturalesa. I l'únic que puc fer per calmar els dubtes és racionalitzar-los tan com es pugui...

Per cert el tutor s'ha tornat a riure del fet que estic blanca...(ja ho deia jo que avui era dia de presentar deures d'estiu, però ningú em va fer cas i la platja ni l'he vist de lluny)

counting crows

2008-09-01T16:02:00.005-06:00

((Avui no hi ha foto perquè volia penjar la de l'arbre que he pintat a la paret del meu quarto però es veia l'habitació massa desordenada... ))

Resulta que feia temps que m'agradava la seva cançó que surt a Shreek 2 (accidentally in love). Però tot just ara em dedico a explorar altres cançons seves. I la veritat és que m'agraden força. No sé...suposo que simplement és que m'agrada tot allò que tingui un punt de vista mínimament atípic i aquest grup el té. Com a mínim l'hi trobo.

A long december and theres reason to believe
Maybe this year will be better than the last
I cant remember the last thing that you said as you were leaven
Now the days go by so fast
And its one more day up in the canyons
And its one more night in hollywood
If you think that I could be forgiven...i wish you would
The smell of hospitals in winter
And the feeling that its all a lot of oysters, but no pearls
All at once you look across a crowded room
To see the way that light attaches to a girl
And its one more day up in the canyons
And its one more night in hollywood
If you think you might come to california...i think you should
Drove up to hillside manor sometime after two a.m.
And talked a little while about the year
I guess the winter makes you laugh a little slower,
Makes you talk a little lower about the things you could not show her
And its been a long december and theres reason to believe
Maybe this year will be better than the last
I cant remember all the times I tried to tell my myself
To hold on to these moments as they pass
And its one more day up in the canyon
And its one more night in hollywood
Its been so long since Ive seen the ocean...i guess I should.

(posaria el vidio del youtube però....tardarà molt i a casa es queixen que tinc massa estona l'internet encès)

compres

2008-08-27T14:32:00.004-06:00

Passa que a Salt no hi ha res per fer ni visitar. També passa que hi ha un centre comercial. Per tan quan no hi ha res a fer hom acostuma a acabar al centre. Avui no ha estat l'excepció. Ja que hi érem hem mirat botigues. Es porta el look hippie i el morat, és una cosa que es nota entris a la botiga que entris. Que es porti el morat em sembla perfecte (m'agrada el color i a part d'això és normal que cada any un color predomini...és perquè la gent que segueix les modes es vegi obligada a comprar).
Però...de debó calia omplir les franquicies tipo zara, bershfjaeha i companyia de roba imitació hippie? Crec que no...a més em sembla il·lògic que un palestí et costi 10€ i una samarreta tirada 20. A més tot és ple de bruses de màniga llarga de cotó finissim i de jerseis de llana de màniga curta cosa que, evidentment, no acaba de ser pràctic....
Resum, que com que les tendències d'aquest any no coincideixen amb els meus gustos, no em veuré tan temptada a comprar.me roba.

Imagina ser fotògrafa

2008-08-23T05:11:00.004-06:00

Tinc càmera de fotos (la qual cosa és una novetat). És una compacta així normal però maca. Sempre acabo triant aquesta mena de trastos en funció del que m'agrada més... (per exeple en el cas de l'ordinador, el mòbil i ara la càmera) és una cosa que no suporto de mi... Total que és una olympus noséquè840.
Ahir a la nit no tocava sortir perquè massa elements van confabular-se perquè no ho fes. En comptes d'aixó em vaig dedicar a fer fotos a la tempesta. Impossible pillar els llamps. Com a molt vaig fotografiar la llum i gràcies.

No, no són un bon exemple de fotos ben fetes, ben centrades i en general ben aconseguides però em van costar lo meu (una bona estona a la finestra abans no vaig tenir la sort d'enganxar la llum dels llamps.) amb tot, m'ho vaig passar força bé.

8/8/08

2008-08-08T15:01:00.002-06:00

Il·lusió de penjar un post el 8/8/08.
Perquè avui passen bastantes coses tipo inauguració dels jocs olímpics, posada en marxa del gran colisionador d'hadrons i a causa d'aixó potser petarà tot. Però no siguessim alarmistes. No en trauriem res.

.

2008-08-03T16:55:00.004-06:00

Ves a saber per quina raó, no puc sofrir que la gent del meu voltant em digui directament o indirecta que ha llegit, llegeix o llegirà el meu blog. És com un tabú. Res del que hi ha escrit no pot ser esmentat sense conexió a internet, per entendre'ns. No em fa res assabentar-me'n si és que veig algun comentari, però si em fan referència a alguna cosa llegida en una conversa...Suposo que sóc incapaç de suportar el fet de que algú em vingui i em digui: "sé el que penses i les teves intimitats, una ífima part, però ho sé". Em treu de polleguera. Si és que algú vol dir alguna cosa que em deixi un comentari... Me n'alegraré, em servirà saber la opinió, em farà il·lusió i no em sentiré tan incòmoda...

normalitat?

2008-08-03T07:05:00.002-06:00

Sense saber com, em veig obligada a tornar a la rutina [estival]. Han acabat les festes de Salt, he anat a passar uns dies a ca la Iaia amb el meu germà, aparcats pels meus pares que estaven fent el guiri per Malta.
No sé, ha vingut tot molt junt... Potser ara m'avorriré. De fet ja som a l'agost, mes en que tradicionalment em dedico a fer bufandes a manca d'una ocupació milllor. Tot i així espero que el d'aquest any no sigui tan terrible com el de l'any passat.
Com a novetat, cal dir que he aprovat el first de Cambridge. He tret una C. No sé des de quan una C és aprovat, però no em queixaré. Ara segons la meva mare m'he de posar en serio amb el carnet de conduir i a repassar anglès per entrar a cinquè a l'escola oficial d'idiomes... perquè aquest any hi aniré.
Tot sembla terriblement fàcil. I suposo que en realitat ho és. Però la inseguretat em consumeix, no només perquè em fa mitja por veure què trobaré a la facultat/escola oficial/galliner sinó perquè no estic segura de com relacionar-me amb la gent.
Recordo que en el canvi de sisè de primària a primer d'eso, em passava una cosa semblant. I que vaig acabar dient-me a mi mateixa que em deixés estar d'osties i que fes la meva. Ara porto bastants anys deixant-me d'osties i anant a la meva. El problema és que no sé si em funcionarà començant de zero. No m'explico.
- Estic insegura sobre com em veu la gent.
- Estic insegura sobre com em veurà la gent.
- D'altra banda no puc canviar gaire res sent jo mateixa (sé que faré les coses completament diferents de l'altra gent. La meva mare diu que és perquè tinc bastant intel·ligència divergent, que és la creativa).
- Tinc una idea de la vida positiva, però no veig la possibilitat de posar-ho en pràctica.
- Arribaré algun dia a ser capaç d'expressar-me decentment amb un format que no sigui el de llista? (normalment la llista es fa en plan apunts i després es redacta. Si ara em posés a redactar tornaria a estar tan embolicada com abans de fer la llista i per tan hauria estat en va...)
- Perque em sento culpable de ser, en defitiva, negativa?

Conclusió que ja vaig treure l'altre dia durant una conversa amb la meva mare: tinc la mateixa intel·ligència emocional que una sabata i sóc una autista simpàtica (no sé com relacionar-me amb la gent, però ho faig).

Pregó.

2008-07-23T16:08:00.002-06:00

Avui s'inicien oficialment les festes de Salt i com cada any, han començat amb la cercavila de gegants, la banda de diables, el picapica privat i l'exibició del Salt gimnàstic club.
Com que d'això últim no veia res, he anat a mirar els grafittis que havien fet aquesta tarda en un concurs del qual, per circumstàncies que no venen al cas, sóc jurat.
M'havien dit que era en una paret que feia cantonada i que hi havia cinc dibuixos. Els hem trobat (anava amb dues amigues) i hem començat a opinar. El cas és que per allà rondava un noi, que després d'un bon rato ens ha preguntat si erem membres del jurat. Hem dit que jo sí que ho era. No s'ho creia...(val que en comptes d'anar amb pantalons cagats, samarreta ample i gorra anava amb una faldilla blanca i una samarreta...però...) Total, quan l'hem convençut ha explicat, que els grafittis de concurs eren els de l'altra banda de la cantonada on hi havia quatre grafittis. En fi, que demà truco per aviam on era el cinquè...De totes maneres aquell noi m'ha traumat molt en no creure's que jo podia formar part del jurat...

matrícula

2008-07-22T16:12:00.006-06:00

Avui tocava anar a fer matrícula, de manera que he agafat el bus i cap a Girona. He arribat a la rambla, he anat pujant pels carrers que m'ha semblat i he trobat la universitat sense fer gaire volta ni utilitzar el plànol de girona temps de flors '05 (el qual ha passat a tenir un lloc fix al bolso ja que no conec els carrers del barri vell de la ciutat veïna perquè són bastant laberintics. Per passejar van molt bé, si busques un lloc concret em costa més...ja m'acostumaré).
Doncs bé, el que volia destacar en aquest post, no és que el barri vell em sembla complicat si no el coneixes o que l'edifici de la facultat sembla un ambulatòri (però té vestigis del seu passat com a convent). El que m'agradaria posar de manifest és el fet que he observat avui: gran part dels alumnes van a fer-se la martícula amb la mare, el pare o la mare i el pare. De fet tots els que hi havia allà, portaven un o dos dels seus progenitors amb l'excepció de dos alumnes que volien fer trasllat d'expedient.

Possibles perquès:
1- venien de lluny i com que els pares els han hagut de portat s'han quedat a fer la burocràcia.
2- Fer papers sona molt complicat i fa molta por i es demana suport als pares.
3- Els pares no es refien de les habilitats burocràtiques dels fills/es tot i que gairebé són (som) adults.
4- No disposen d'un plànol com el meu i tenen por de perdre's.

Penso que en algun cas puntual pot ser per la primera raó exclusivament. Però no en la majoria. El que deu abundar són les raons 2 i/o 3 (que també poden combinar-se amb la primera). Sostinc, per experiència, que fer papers sona molt seriós, costa moltíssim. I haver-ne de fer, en el meu cas, m'ha suposat adonar-me que la meva independència va augmentant. Però si augmenta en el meu cas, no té perquè no fer-ho en l'altra gent del meu any. Potser allò més normal és que t'acompanyin...

La veritat és que no ho entenc. (mentre escric això acaba d'haver-hi unes vibracions extanyes que per un moment m'han fet pensar en la possibilitat que hi hagués un terratrèmol) El que anava dient, tot això, de fet, em ve de la preocupació de ser diferent. (igual que el post d'ahir) Per quina raó jo faig les coses diferents de la majoria de la gent? Després ve quan la meva mare i els professors em diuen que vaig a la meva...Simplement és que les coses, per detalls insignificants que siguin, em surten diferent perquè sí i això més d'una vegada ha fet que la gent em digui directament "mar, ets rara!". No és que em molesti, però per aquest nou curs, m'havia proposat ser una persona anònima i per això hauria de destacar com menys millor, i això passa per fer les coses com les fa tothom. En el fons sé que no podré. Que no puc amagar el que sóc i que en el fons ja m'està bé fer les coses d'una altra manera. El que no m'agrada és que es noti tant.

Conclusió per aclarir una mica l'embolic que m'he fet: l'anàlisi del comportament aliè l'utilitzo incoscientment (tot i que fent aquest post n'he pres consciència) per comparar-lo amb el propi (per acabar observant que no m'hi identifico). I ara l'utilitzo més perquè estic en una fase de canvis i miro com em podré adaptar.

conclusió 2: Continuo sense saber què és el que em fa actuar de manera diferent en circumstàncies diverses. (i tinc molta curiositat per esbrinar-ho. No és exactament que em molesti, simplement vull saber perquè)

conclusió 3: Cada dia redacto pitjor i m'embolico més explicant les coses. (sóc incapaç d'estructurar mentalment un post abans de fer-lo)

bus

2008-07-21T15:55:00.004-06:00

Avui, al matí (agonitzant de mala manera) he anat a la universitat amb el meravellós transport públic que fa la ruta salt-girona. (hi he pujat amb llàgrimes als ulls perquè no podia parlar sense plorar i li he explicat a l'Angel què tenia). Total que he observat el costum que té la gent d'aixecar-se del seient tres quarts d'hora abans de la seva parada (és una exageració. En realitat, la majoria s'aixequen a la parada anterior a la seva). El cas és que per més que hi doni voltes, no entenc el perquè. Puguent anar assegut, perquè hom s'aixeca? A més si se sap que l'autobus haurà de parar a n semàfors i que per tant hi haurà n+1 frenades (comptant la de la parada) i n+1 arrencades (comptant la de la parada anterior a la del subjecte que baixa). És realment divertit fer equilibris al bus agafant-se a una barra de ferro polida que fa que pràcticament només de tocar-la la mà et quedi suada? Hi ha alguna por a que el conductor tanqui la porta tan de pressa que no tinguis temps de baixar? (en aquest cas la parada següent està a 100m. Segons com no ve d'aquí) Perquè tothom fa cua per sortir?
Tot meditant sobre el tema m'he fet la pregunta: què pot passar si no ho fas? R/ que si tens moltes coses per agafar o així pot ser que no tinguis temps i et deixis alguna cosa per tant val més ser previsor.
Argument (s) pel (s) qua(s) no em convenç l'autoresposta que he assolit: la gent que he vist avui ningú havia d'agafar res. Com a molt hi havia un avi que li costava aixecar-se. Però que consti que li era més fàcil quedar-se assegut que no pas fer equilibris. A més per no patir per deixar-te quelcom n'hi ha prou en ser una mica ordenat(da) exteriorment; s'endreça tot al bolso i llavors, a casa, amb calma es desen els trastos de la bosa...

Conclusió: que no sé perquè la gent té aquest vici. seguiré fixant-m'hi. Tinc un any per endavant per fer investigació sociologica d'autobus.

universitat

2008-07-20T13:17:00.002-06:00

Demà resulta que toca a anar a que ens expliquin com fer la matrícula de la universitat. En fi...arribats a aquest punt...em pregunto, calen tantes molèsties per arribar a estudiar? No ho sé amb l'ESO/ Batxillerat no va ser tan complicat, em penso...
En resum, la qüèstió és que em fa molta mandra que en el méu cas és com es manifesta la por a una situació que no tinc ni idea de com arribaré a adaptar-me. Segur que m'adapto bé, però tinc por d'haver-m'hi d'esforçar massa...( En tot cas no sempre que tinc mandra és per aquesta raó. em penso que estic embolicant una mica massa l'assunto...). Tot i això sóc com una nena la nit de reis...si ja estic així per anar a fer la matrícula no vull ni pensar com estaré el 14 de setembre al vespre.
Ho sé. Dóno massa voltes a ximpleries i m'amoïno per no res. El cas és que sóc així.

wma

2008-07-18T16:25:00.003-06:00

Barallant-me amb el format wma per passar-lo a mp3. A més també tinc problemes amb el media player. És en aquests moments en que una desitjaria haver après més informàtica i ser competent...

llegint...

2008-07-17T07:19:00.003-06:00

Ahir al vespre quan vaig acabar el post (si, comencen igual...) em vaig dedicar a llegir una llibreta de per allà. Era de quan a 4t d'eso ens van dir que escrivissim cinc minuts al dia així a raig. Tela el que va arribar a sortir d'allà... M'encanta l'absurd i allà es nota. L'altre dia, llegint un llibre de Woody Allen em vaig preguntar què li devia passar pel cap a aquell bon home a l'hora d'escriure allò. Ahir, em veig preguntar què em passava pel cap a mi.
De totes maneres, hi va haver un "conte" que em va cridar l'atenció. Era d'uns amics que de sobte guanyaven molt al pòquer. Es van fer rics, van anar a las Vegas i al final els van fer fora del casino. és pastada a la història aquella dels que van trobar la fòrmula per guanyar i tal...el cas és que llavors no l'havia sentit...En fi...he decidit que hi tornaré.

Un altre detall del que m' he adonat avui és que si bé la meva vida no és un culebron ni molt menys, amb el "grup" es podria fer un güió interessant (si més no un tipo sèrie d'adolescents stàndard). En el fons m'ha sorprés,,,Sabia que les sèries exageren la realitat i concentren accions en uns sols personatges (vaig fer un treball de recerca sobre això). Però he trobat curiós que s'assemblessin tant...(tan exagerada és la realitat del grup?).

(no he pogut penjar la foto que volia...i això que el post estava fet a les quatre de la tarda..)

Agendes

2008-07-16T15:20:00.002-06:00

Ahir al vespre, quan tenia insomni i no tenia internet , cosa que sol passar a partir de les 12, ja que tanquen el mòdem, vulgarment anomenat aixeta, (perquè la tanquen i deixa de rajar), i vaig començar a pensar i a donar voltes a afers estúpids i no sé com, vaig arribar a la conclusió que no recordava com era l'agenda de l'any passat (la de 1r de batx.). Sabia que era la que em van posar erròniament amb els llibres (i que no me la van cobrar) i ja no em vaig ocupar de comprar-ne una altra. Però a part d'això no recordava les parides que hi havia escrit. De sobte vaig tenir la imperiosa necessitat de consultar-la...I vaig començar a fullejar-les totes des de 1r d'ESO. Em vaig fer un tip de riure. No perquè em posés nostàlgica ni res...sinó simplement perquè estava plè de coses que em passaven pel cap divertidíssimes, començant per una versió de les 7 cabretes fins a un resum del principito (el vam haver de llegir a castellà) fet en llenguatge vasto, no el meu (col·loquial) sinó que es notava que havia fet l'esforç de posar-hi tans tacos com se m'havien acudit. I com això tantes altres coses.
A segon em va venir l'edat del pavo i l'època en que era otaku. O sigui que estava ple de dibuixos manga (començant per la portada), la majoria, segons recordo, fets a l'hora de castellà mentre la profe ens explicava les mil i una nits i la mitologia grega i de símbols hiragana i kanji.(Amb aquests dos detalls es nota l'apreci que sempre li he tingut a l'assignatura i que en comptades ocasions he dubtat de emprar l'hora per desenvolupar les meves habilitats artístiques)
A tercer, ja a la contraportada hi ha un retrat/avís que diu algo així com que no cal preocupar-se per la quantitat de burrades que conté l'agenda perquè només passa que estic a l'edat del pavo. A més, aquell any em va donar per fer servir l'agenda de diari, de manera que està sorprenentment atapeida.
Durant aquest tres cursos, a més trobem que l'apartat de la justificacions està plè de burrades amb les excuses més surrealistes que pot haver-hi per faltar a classe.
A quart: fotos, etiquetes dibuixos meus, d'altra gent...Una cinta-senyera de punt, fotos fetes l'any anterior a l'hora de tecnologia (d'amagat)etc. Però el que més destaca és el final. amb tres planes per davant i per darrere i unes quantes més en forma de desplegable amb tot de frases dels professors.
primer: Cançons, algun dibuix, frases maques. molts papers a dins, la majoria mots encreuats...i a cada setmana una flor feta amb un color de pintaungles diferent....la feia servir de mostruari...xD

Ara deixaré reposar la d'aquest curs....aviam què em sembla d'aquí a un temps...De totes maneres, la que m'agrada més...és la de primer d'ESO vull tornar a ser d'aquella manera, a ser capaç de dir les bestieses més grans que se li puguin acudir a la ment humana amb un redactat pedant, impecable i més propi d'un llibre de text que d'una noia de primer d'eso...

(post massa llarg...)

Orquídies

2008-07-15T14:05:00.004-06:00

La Orquídia de la mama fa tres dies que va florir, A la meva mare li ha fet il·lusió i ha decidit mimar-la i és per això que hem anat a una botiga d'orquídies de davant del centre (que per cert no havia vist mai). Allà ens han explicat de tot i més sobre aquest tipus de plantes i ens n'han ensenyat d'altres.A més, ens han regalat una planta sense flors. Que ha acabat sent meva. (amb lo responsable que sóc jo, segur que l'acabarà cuidant la meva mare). Va, prou d'orquídies que això tal qual podria ser publicat com a conte sota el títol "en teo va a la floristeria".
Altres esdeveniments d'avui:
- He calculat (a ull) que a cada habitació de casa hi ha una mitjana d'uns tres metres quadrats de vidre/mirall, cosa que suposa una veritable putada a l'hora de netejar (com ha sigut avui el cas...)
- M'he tornat a picar amb el meu pare (m'ha canviat de canal quan quedaven dos miserables minuts de Simpsons).
-He anat a una classe a l'autoescola on he pres apunts per vici sobre paper ja escrit i, bàsicament m'han explicat que no puc conduir borratxa ni drogada. I que millor que amb sabates de taló tampoc.
A banda d'això he perdut el full de fer testos... Demà hauré de tornar-hi.

platja

2008-07-14T15:08:00.002-06:00

La veritat és que aquest any estic aprofitant la platja. Deu ser perquè no treballo, a diferència d'altres anys... I és més, estic coneguent el litoral gironí (per ser més precísos baixempordanès i selvatà, correcció dels gentilicis a part). A casa només m'havien portat a Pals, l'estartit, begur i cales perdudes de per allà. (Bé, també conec llançà perquè per raons diverses que no acostumaven a ser turisme de platja hi he acabat unes quantes vegades). En fi, que en el que portem d'estiu he anat a l'Escala, a Palamós i avui a Lloret. I com és obvi ja tinc els deures d'estiu fets:
conversa amb el meu tutor el dia d'anar a buscar les notes de Selectivitat (Marc=tutor jo=mar, i no, no sabiem mai si el cridaven a ell o a mi...)

(Havent acabat de passar els comptes sobre els dvd's de Berlin)

Marc: Potser que anessis a la platja, no?
Jo: Però si hi acabo de passar tres dies!!
Marc: I què, et vas quedar a casa estudiant? Perquè...(Mirada recriminatoria cap al meu color de pell)
Jo: No! si a la platja hi vaig anar...Ja hi tornaré
Marc: Claro, claro, aixó només era la primera capa, no?
Jo: ¬¬

(la conversa deriva cap a una altra banda)

Total, que em vaig agafar això de posar-me morena com els deures d'estiu. I podriem dir que ja estan realitzats.
Ara ve...avui porto unes cremades que deu n'hi do...

(i no sé perquè...avui Andy Warhol)

joguina nova

2008-07-11T04:39:00.002-06:00

Doncs sí. Tinc una joguina nova (concretament un ordinador) que he d'apendre a fer servir, la qual cosa suposa un repte. A més hauré de fer la migració...
Ara mateix només tinc les imatges de mostra. M'ha sorpès que eren les mateixes que les de l'altre ordinador...tot i que ara tinc un altre sistema operatiu...(per tan m'estalviaré els nenúfars/posta de sol/muntanyes/no me'n recordo de l'altra)

maruja

2008-07-09T15:26:00.004-06:00

Cada dia que passa sento que em torno més maruja. Avui el meu dia ha anat de la següent manera:
8.55. Em llevo per obrir la porta a la senyora de la neteja i em poso a mirar la tele.
abans de les 11 recullo el butà.
11.00 se'n va la senyora de la neteja
Em dutxo, em pentino (no em poso rulos perquè ja sóc una escarola ambulant de manera natural), em vesteixoi vaig a matricular-me a l'autoescola
13.00 faig el dinar
14.25 faig migdiada
16.30 em llevo i vaig a casa una amiga(la Paula). Ens depilem.
19.00 anem a casa una altra amiga (l'Ari) a preparar una festa d'aniversari.
Voltem tot Salt buscant una botiga per imprimir fotos. Acabem al centre.
21.15 Sopo, vaig a llençar escombraries i rento plats
22.30 Faig els mots encreuats del diari de dissabte passat. Mentre estic al msn.

N'he parlat amb l'Angel. Ell ha acabat treballant en un magatzem i pel que diu té una vida tan distreta com la meva... Qui ens hagi vist fa un mes i qui ens vegi ara...
No ho sé...trobo que les vacances em fan vella.

2008-07-08T15:38:00.003-06:00

Fent el post anterior m'he adonat que per poc temps que tingués...si que feia coses... em vaig aficionar a la fotografia, feia dibuixos i sanefes amb bolis de colors als marges dels apunts i altres coses... suposo que vaig canviar de tècnica.
Això m'ha fet pensar...perquè d'alguna manera o altra sempre acabo fent alguna cosa "artística". Em sembla estrany...

dibuixos

2008-07-08T15:05:00.002-06:00

Poc a poc em va retornant la creativitat que havia perdut durant el curs a causa de l'estress. Vaig començar el curs canviant-me el color i el dibuix de les ungles puntualment cada dos dies després no tenia temps. Aixó va ser la meva última manifestació artística constant fins al final de curs.
Després em va donar per fer proves amb el Gimp, que no es pot dir que sigui quelcom artístic...era més aviat un "aviam què surt si apreto aquí...".
En fi... que fins l'altre dia, que va marxar la llum no vaig tornar a pintar. Aquell dia, vaig agafar capses de sabates, els acrílics de la meva mare i vaig començar a fer dibuixos.
Avui he tornat a la tècnica d'agafar una frase a l'atzar i dibuixar el que em suggereixi amb la meva brillant tècnica de plastidecor i llàpis de fusta sobre paper de llibreta. M'ha quedat molt soso. És un principi...

que divertit lo que escric quan estic avorrit (da)

2008-07-07T16:36:00.004-06:00

Avui m'he llevat tard. He anat a preguntar preus a la que m'havien dit que era l'autoescola més barata de Salt...la teòrica sola, gairebé 700€.
A la tarda entre altres coses, m'he dedicat a escoltar música. No sóc gaire aficionada i normalment, quan en poso és clàssica/jazz/new age sense lletra per anar fent coses i no distreure'm. Però avui m'he dedicat a posar la Carla Bruni per no oblidar el francès que he après aquest curs (bàsicament el que he après a fer és a cantar cançons en francès, però no és plan de perdre-ho) i a cantar Antònia Font. El cas és que m'agradava la música, però la veritat és que se m'escapava bona part de la lletra...l'he buscat i m'ha agradat tot i que a vegades em sembla inconnexa i costa d'entendre. He trobat un lloc on interpretaven la lletra. M'ha recordat les planes que m'explicaven què deia en Blas de Otero quan l'estudiava i no l'entenia de res... En fi que he passat bastant bona tarda.
El vespre he connectat el msn i ja ha estat un altre tema...

solucions

2008-07-03T07:24:00.004-06:00

Els problemes del post anterior van resolent-se. (o no, però han deixat de preocupar-me i per tant de tenir la cateogoria de problemes).

En el cas de decidir què faig...he posat periodisme (no entro però m'ha fet il·lusió posar-ho), Geografia i Publicitat i relacions públiques. La veritat és que no sé massa perquè se'm va acudir geografia (tinc la hipòtesis que de veure la national geographic a la tauleta de nit, el nom de geographic em va quedar al subconscient xD )

En quan a buscar feina... Ara entenc la utilitat de les gimcanes al casal és força semblant. En tot cas és divertit igual. (no sé perquè el meu pare diu que no m'ho prenc seriosament...)

Treure'm la teòrica... dilluns aniré a preguntar preus, perquè no sigi dit que no m'hi esforço. (de fet ara m'he acostumat als busos)

Tot i això...l'avorriment no me'l treu ningú...i el pitjor de tot és que es presenten dos mesos de vacances sense activitat ni res a fer i l'agost, mes en que tothom se'n va de vacances i per aquí no hi queda ningú, està per venir...

(foto "decent" de quan anavem a la biblioteca i, encara que no es noti, estavem de feina fins al capdamunt de tot)

ensopiment.

2008-06-28T13:20:00.004-06:00

I ara es veu que va en serio i he de decidir sense allargar-me més què vull estudiar.
També he de trobar feina
Treure'm el carnet de cotxe (la teòrica, de moment. La pràctica fins al setembre tampoc puc).

Això són els temes pendents més urgents (i m'atreviria a dir que més importants) que tinc per resoldre a curt termini.

No obstant aixó...m'estic sumint en una letàrgia estival. Ensopiment... M'avorreixo. I no sé com arreglar-ho. En un tres i no res he passat de fer un treball per setmana i haver-me de preocupar de les dates de presentació/dates d'examens de trentamil coses diferents a no tenir res a fer.

I la veritat és que tampoc tinc ganes de fer res...

ulls

2008-06-21T15:55:00.005-06:00

Degut a un estat d'avorriment avançat, he començat (tal com comença a ser costum) a jugar amb el gimp. He agafat una foto feta així de prova amb el mòbil amb flaix, a les fosques i amb l'efecte de "falsos colores". Havia quedat cremada i es veien els ulls i poca cosa més. De totes maneres ha resultat tenir més possibilitats de les que em pensava (i moltes més de les que penjo). És curiós el que es pot fer amb una xapusa (nyap) de foto...
(l'original, que l'he retallar per "centrar-la", és la dels ulls liles)

psicologia

2008-06-21T14:28:00.005-06:00

Per sort o per desgràcia el papa és psicòleg això fa que pensi massa. Sosté que cada mes tinc la preregla i això em provoca un canvi hormonal que em fa insuportable. Discutim. Ens estem una setmana sense parlar fins que un bon dia s'està mitja hora/tres quarts justificant la seva actitud. No l'hi retrec. Fins i tot potser un dia l'hi agrairé.

El cas és que portavem des de dilluns sense parlar-nos i ara acaba d'explicar-me tot allò que m'havia de dir. Hem començat parlant de déu (m'assegura que existeix)passant per matrix i una bona colla de filòsofs. El tema degenera (no sé com) cap als meus canvis hormonals. Es veu que quan estic en preregla tot se'm distorsiona, tinc molts làpsus i la majoria de les vegades actuo irracionalment. (m'ho ha dit suau i entre moltes altres coses, però jo em quedo amb aixó perquè és el que m'ha semblat més rellevant). Després curs accelerat d'estratègies per la vida, m'ha confessat les que utilitza ell, dosis elevades d'escepticisme per part meva i ja està.

Mentre anava parlant jo anava pensant. El cas és que és tremendament injusta la situació biològica femenina. Per quina raó hi ha d'haver uns dies en que estiguem "menys lúcides" i en que som suceptibles de cometre més errors?
Aixó, crec que és una de les causes de certs desequilibis socials entre els dos gèneres. Un home pot garantir una certa estabilitat hormonal (tot i tenir canvis) una dona sap que no tindrà aquesta estabilitat i en el fons es veu obligada a compensar-ho la resta de dies.
(he tret moltes més conclusions de les que sóc capaç d'ordenar i apuntar)

El que m'ha passat pel cap en acabar la conversa amb el papa és enllaçar el final amb el principi. Conclusió: Abans pensava que déu havia fet molt malament el món i que el que hauriem de fer és aliar-nos contra ell. Ara, a més, penso que ha estat molt cruel. [això en cas que existeixi...continuo amb el meu agnosticisme habitual]

post

2008-06-20T15:21:00.006-06:00

A banda d'una mostra de l'egocentrisme la foto és un conjunt de proves amb el Gimp. (Tampoc m'agrada agafar-ne d'altra gent perquè si resulta que el resultat m'agrada especialment i la persona no em dona permís, o no les puc penjar, o les he d'esborrar; cosa que ja ha passat abans i que no voldria que es repetís.)
Total, que deixant de banda que faig una pinta de guiri a la neu empanada impressionant trobo que el resultat és bastant harmònic (queda tècnic,em feia il·lusió dir-ho), encara que el marc verd hi sobri.
Mentre vaig apuntant això, em vaig adonant de tots els defectes...

Prou per avui.

Si cada vegada la trobava pitjor quan he vist el post no ho he pogut aguantar i l'he tret. En poso una altra. Més sosa però més decent i aquesta sí que bastant harmònica (si més no en comparació amb l'altra).
Evidentment no he esborrat el que havia escrit perquè amb lo que m'ha costat (i m'està costant) no era plan. (no és que em costi redactar però és que avui estic indecisa amb el que dir/no dir, amb el què posar/no posar)

Ara sí. Prou

Lluna

2008-06-19T14:17:00.006-06:00

Primer post des del nou navegador. Noooooo,no es tracta del firefox tres. El vaig provar i no em va fer el pes, de manera que he instal·lat l'opera que fins ara m'anava molt bé però em trobo amb alguna cosa estranya a l'hora de penjar post. No es pot tenir tot.

D'altra banda m'estic acostumant a la vida tranquil·la. Després d'uns dies una mica neuròtics sense saber què fer he après a organitzar la vida més enllà de l'agenda escolar.

A més tornem a tenir un clima mediterrani. Si més no de moment, ja que hi ha anticicló. De totes maneres, no calia tanta calor. Amb una miqueta ja n'hi havia prou. Com a cosa destacable referent a les temperatures diré que de l'habitació del meu germà a la meva (estan separades per un replà d'un metre) hi ha arribat a haver una oscilació tèrmica de quatre graus. Evidentment la meva és la que està exposada a totes les inclemències tèrmiques i ha assolit els 29Cº.

Pel que fan les fotos són un tros de la que hi ha al costat (ho he vist una vegada penjat). Però m'agrada l'efecte que fan.

pensar?

2008-06-15T14:09:00.004-06:00

Tinc la sensació que he de refer la meva vida. Segon de batx, ha suposat un kit kat. Només calia donar importància als estudis. Ara em trobo que he de donar-n'hi a altres coses, que he anat deixant pendent moltes coses que ara em toca afrontar. El que passa és que hi ha tanta cosa que no sé per on començar, em col·lapso, no faig res i... m'avorreixo. Necessito un moment per organitzar-me, però no per pensar. Avui ja ho he fet massa.

La soledat, al principi, fa por perquè estem amb nosaltres mateixos i prou, i no podem amagar-nos els defectes. Sinó que els hem d'afrontar.

Si penso molt, vol dir que existeixo molt?

(de tan pensar...)
Segon post d'avui...no vaig pas bé.

vacances

2008-06-15T07:04:00.003-06:00

Si... Ja he acabat tot el curs i ja es pot dir que estic de vacances. Faltaria determinar si això és bo o dolent.

Arguments a favor de les vacances:
- pots fer el que et sembli sense haver de còrrer per allò de "és per demà"
- en general pots dormir més.
- Tens més temps per fer coses que t'agraden

Arguments en contra:
- Si no tinc res a fer (com de moment és el cas) m'avorreixo.
Si m'avorreixo començo a pensar. Si començo a pensar vaig donant voltes a les coses i acabo tornant-me boja.

La veritat és que començar les vacances se'm presenta complicat. He estat posposant certs temes amb l'excusa de la selectivitat i ara em trobo enmig d'un desgavell psicològic impotant, amb el perill afegit que si començo a pensar massa, puc acabar molt malament...

Últimament la gent em diu (indirectament) que tinc una manera de pensar rebuscada. Potser és veritat. Penso massa en com simplificar les coses i em queden complicades.

Anglès

2008-06-09T12:19:00.001-06:00

Letter to the Spanish minister of environment. (instead of an interview to I don’t know who)

David Hume

Long Street 45

Barcelona

Dear Sir.

I am writing this letter to express my concernment about the water wasted in the country.

As everybody knows Spain is not a wed place (in the most of its parts). That makes the water a precious element which we can not effort to waste it in the way we do. So I would like to give some ideas about how to save this necessary liquid.

Firstly I would repair the pips of Barcelona and its metropolitan area because there are many which are broken and thousands of Litres are wasted every hour.

Secondly I would do a more rational use of it and for example I would not use it for water the golf fields.

This are just some ideas but I hope you will consider them and make an study about the uses of the water and you will find the best way to use it.

Yours sincerely,

David Hume

(we can not write our name)

Castellà

2008-06-09T11:51:00.002-06:00

La fantasía (como alternativa a "el lenguaje periodístico)

Para mi, la fantasía o imaginación es algo que nos permite ver el mundo de múltiples formas.

Se dice que de niños tenemos mucha y que a medida que vamos creciendo la vamos perdiendo. Creo que debe ser porque nos acostumbramos a ver lo que nos rodea de una sola forma ya que nos resulta más fácil para convivir en la sociedad.

No obstante esto creo que es importante que la conservemos ya que la considero un elemento muy útil en varios ámbitos de la vida cotidiana, ya sea para desconectar o por ejemplo hacer un apaño en algo roto; me explicaré: cuando tienes que arreglar algo, piensas como se podría conseguir el mismo resultado de cuando el objeto funcionaba y imaginas alternativas. Algunas serán descabelladas e imposibles pero alguna saldrá que funcione. Haciendo esto te has parado a mirar el mundo de otra forma y te ha sido útil.

De hecho si se envidia a los niños no es porque no tengan preocupaciones (todos sabemos que las tienen) sino por la capacidad de fantasear e imaginar ya que con eso encuentran soluciones a la mayoría de sus problemas aun que a veces estas soluciones sean consideradas travesuras.

(al final, que per cert m'ha quedat més petit, no sé perquè, se me n'ha anat una mica la pinça. Espero que si em passa no m'ho tinguin en compte)

Català

2008-06-09T11:20:00.003-06:00

Em veig incapaç de llegir-me la teoria sobre els tipus de textos. De manera que tinc molt clar que si em deixen triar entre "explica'm els textos narratius" i "explica'm la vida d'en perico de los palotes" trio la segona. No obstant això em veig empesa a "estudiar" a fer una pràctica d'escrit en cada llengua (triaré un tema dels que hi ha penjats a l'atzar i el faré).
De manera que es presenten tres posts poc interessants:

L'emancipació de la dona en el sXXI (com a alternativa a "la diversitat lingüística a Catalunya)

A les portes del segle XXI trobem que la dona del món occidental s’ha emancipat. No cal anar gaire enrere per veure que les persones del sexe femení havien estat sotmeses durant molt temps sinó al pare al marit. Això ha anat canviant fins arribar a avui dia en que la dona és lliure de fer el que més li plagui. No sense conseqüències, es clar. Encara hi ha moltes diferencies socials entre els dos generes i una mateixa acció realitzada per un home o per una dona pot tenir diferents repercussions.

Avui llegia un escrit en un blog on es posava de manifest que hi ha molt poques dones científiques, almenys en els llocs superiors. Sobre això hi havia moltes opinions i molt diverses. La majoria defensaven que les dones, segueixen tenint la responsabilitat de la família a les seves mans, mentre que els homes no, i això els permet escalar posicions en la seva professió. També hi havia qui deia que això no era veritat, curiosament eren lectors masculins.

En conclusió dir que penso que si bé s’ha fet molta feina en poc temps (tenint en compte el temps que les dones portaven sotmeses) en quant a l’emancipació, encara queda molt per fer en quant a la igualtat social.

incertesa

2008-06-07T05:16:00.006-06:00

Tinc tres carreres en ment. Cadascuna d'elles amb un problema diferent: Ubicació, Economia i Nota. Amb tot, hi ha un cert equilibri i no m'agrada. Només espero que es trenqui abans del 4 de juliol i això em faci decantar cap a una banda o cap a l'altra.
La situació no deixa de semblar-me curiosa... Passar de que no m'agradi res a que hi hagi tres coses que "mira..." però que a tot i hagi alguna pega...
Algú (Paulo Cohello, crec) diu que quan tens un desig l'univers conspira perquè es compleixi. Ara mateix, penso que conspira perquè no pugui decidir que faig. ((on m'a dit que le destin se moque bien de nous...))
En fi...aviam si després de deixar anar part del que penso (d'una manera desordenada i incoherent) sóc capaç d'estudiar una mica...

Tonteries

2008-06-03T14:50:00.004-06:00

Últimament podriem dir que faig alguna tonteria. Però m'ho passo molt bé. Descarrego tensions.
Per exemple, (la més grossa d'avui) a en Pau, ves a saber com, l'hi ha caigut un quadre. I no hem trobat el ganxo que l'aguantava a la paret. Hem començat posant-hi un clip d'oficina manipulat. QUan he volgut posar el quadre recte ha caigut. I juntament amb aquest el de sota i la làmpara. El de sota hem trobat el clau i no ha estat difícil. Però per l'altre hem inspeccionat els maletins de bricolatge i quan ja hi estavem posant un clau de cabota plana hem trobat el ganxo. Però el forat ja era massa gros la quan cosa ha fet que haguem hagut d'arreglar-ho amb un tovalló i blu tack. De moment aguanta xD.
En fi. Sempre és maco fer alguna trapelleria...(fins i tot se m'han pelat una mica els genolls)

Actualització (23.12): ens hem deixat unes tisores de podar que hem fet servir per manipular el clip sobre el sofá. El papa ho ha vist, ho ha trobat estrany i ha preguntat... Li he dit que un clip se m’havia deformat...m’ha respost que aquella eina no era feta per allò i que hi havia molts més clips a la casa...xD. Tot això fa que em pregunti quants anys tinc

2008-05-31T09:08:00.003-06:00

Today I've done the speaking test. I'll take as a prelude for selectivitat. I've felt really nervous, and I can't guess the reason...It was only talk about something they would ask me. There was no need to be worried (upset, concerned on any of this kind of adjectives).
I haven't very much to say. I haven't got time to thing. So it makes me not to have ideas I'm not concerned about it. I'll have a really long summer to thing...

Una imatge editada d'una manera horrible. Era molt més maca sense fer-hi res...o tota d'un color en fi...que ja que l'he editat la penjo.

I've found a star

2008-05-27T14:47:00.002-06:00

Without metaphores. (I don't know if it's its name...) I've found a star.
It makes me so happy because today I've borrowed my dad's telescopy (he doesn't know about it). In midday I've checkes the lents and this stuff. But, of course I haven't tried to see the stars or something shinning in the sky.
After supper I've tried to see something. With the lents I haven't been able to see anything. But only with the telescopy I have been able to find a star. I haven't seen it clearly but localize it has made me so happy because I've made a big efford.
First I've thought I was silly to be so happy to have found a star. It's only a star (if it is...) and I had a telescopy...but... everybody in my place would be pleased to say that even it is said in another way (in a metaphoric way, for example).

Traducció per l'Angel.
Sense metàfores (no sé si es diu així). He trobat una estrella.
Aixó em fa feliç perquè avui he manllevat el telescopi del papa (ell no ho sap). Al migdia m'he mirat les lents i aquestes coses. Però naturalment no he provat de mirar les estrelles ni res brillant al cel.
Després de sopar he intentat veure quelcom. Amb les lents no he vist res. Però amb el telescopi i prou he trobat una estrella. No l'he vist nítidament però localitzarla m'ha fet molt feliç perquè m'hi havia esforçat molt.
Al principi m'he sentit tonta per estar tan feliç per haver trobat una estrella. Només és una estrella (si és que ho és) i tenia telescopi...però...tothom al meu lloc s'hauria sentit satisfet de dir-ho inclús dit en un altre sentit (metafòric, per exemple).

tres quarts menys cinc de sis

2008-05-24T08:17:00.005-06:00

Una hora ideal per sortir a fer turisme per Edimburg i fer una sessió de fotos amb en hume.
Avui m'he cansat.

2008-05-21T01:23:00.002-06:00

I'm in a kind of holiday. It is suposed to be for relax. But having time is something that allows me to keep myself stressed. It is tiring, but I know that's better that not doing anything. Moreover, I've no time to think, and that's quite (and only quite) good. It means less personal worries, less negativity acumulated and less posts in my blog to try to explain what happens to me. (either in english or catalan). I'll make an efford to write in spite I do short posts.

2008-05-17T08:20:00.002-06:00

Moltes de les converses que tinc avui són estranyes. Si més no curioses. Tenen un algo de desordenades i poc coherents, una estructura similar a la dels meus pensaments. Al contrari del que es podria pensar, no m'hi trobo massa còmoda.